A una setmana i busques de les eleccions pareix que ha passat molt de temps, supos que les nadales , els torrons, la sibil·la, els dinars amb els cunyats, cosins i altres personatges molt propers, fan que la relativitat del temps sigui més paradoxal que mai i que la seva durada sembli eterna.
Ara, també, fa una setmana i busques, estava de poble en poble, de barri en barri, predicant, explicant la bona nova que era votar al centre mallorquinista, la necessitat de votar a la meva opció, a jo i als meus companys. Plenament convençut de la meva tasca, aquesta meva primera experiència de campanya electoral me va semblar una gran oportunitat que vaig gaudir cada segon, cada minut i cada acció. Parlar amb la gent, amb la gent al carrer , a les places o a les fires, me pareixia la millor manera d’explicar el per què de tot plegat, supòs que vaig quedar atrapat dins aquest cercle viciós, o virtuós , del tu a tu, i ne em vaig assabentar que lo realment important era sortit a les gran cadenes estatals, que excantants et convidessin a casa seva per fer-ta una entrevista al teu gust, o sortir a les tertúlies patrocinades per no se quins poders fàctics.
Però jo anava fent, i gaudint de tots els moments, entrevistes, rodes de premsa, fotos, mítings, xerrades, i un llarg etcètera. Divendres 18 tot va acabar, de cop, sense transicions, pràcticament sense avisar. Dissabte 19 reflexió, dinar amb els amics i la família, a Can Quec Pollença, que no els havia vist pràcticament durant tota la campanya i contar anècdotes i esperances. Diumenge, el dia D, votacions, apoderats voltar per les taules electorals. Arriba el vespre , trobada amb els companys de campanya, companys nous i antics però que has viscut tantes coses amb ells que pareixen de tota la vida. Resultats, decepció, resignació , realitat.
Anàlisis, reflexions, explicacions, cada cap té el seu barret, podem entendre la realitat des de molts de punts de vista, però la democràcia es així, els vots són la veritat, la gent ha parlat i ha triat el que vol , de forma justa, crec sincerament amb la democràcia i si aquests són els resultats són per què els illencs, els espanyols, ho han decidit així.
Jo encara no he fet la meva reflexió, perdoneu, però com deia la relativitat del temps, em va engolir dins una muntanya russa de celebracions i activitats vàries, o tal volta em vaig deixar engolir per no fer-la. Des de finals de curs amb nadales incloses a l’església Sant Bonaventura de LLucmajor, dinar amb els companys a Cura, on la proximitat de Ramon Llull no em va fer veure o entendre millor la realitat multicolor mallorquina, a les celebracions nadalenques familiars, festives, amb excessos culinaris i sense repòs ni treva.
Tal volta Mariano Rajoy, va pensar amb tot nosaltres, i en fer-nos el tràngol de la reflexió de les eleccions més dolç en posar les eleccions en aquestes dates, encara li haurem de donar les gràcies, Déu meuvet.
Molts d’anys, bon cap d’any i que les vostres reflexions siguin més productives que les meves.
