Potestat i autoritat, són dos conceptes que no s’han de confondre. Potestas és el domini, poder, jurisdicció o facultat que es té sobre alguna cosa. Per la seva part, auctoritas és el prestigio i crèdit que es reconeix una persona o institució per la seva legitimitat o per al seva qualitat i competència en alguna matèria. És a dir, per a tenir autoritat s’ha de gaudir del reconeixement aliè en quan a capacitat i coneixement. Quan un dirigent té potestat -que la té des del moment en què se l’ha col·locat en funcions de govern-, però no té autoritat, la seva força de direcció serà escassa, per falta de credibilitat per part de la població.
I com es guanya l’autoritat? En la política que es practica avui en dia és molt difícil guanyar autoritat. Ja no prima com a valor, per desgràcia, l’anticipació als problemes i l’execució de solucions. Ara la maquinària d’acció electoral dels partits, en general, està encarada als ‘zascas’ i a les frases enginyoses per a què siguin replicades als mitjans de comunicació i a les xarxes socials.
I com que aquest és l’escenari en què ens trobam, ja no primen els homes de partit i de govern que analitzen els problemes i les dades socioeconòmiques que determinen el dia a dia de la població (tasca per a la qual s’ha d’estar preparat), sinó especialistes en comunicació i màrqueting. I és quan llavors ens trobam discursos polítics buits de contingut útil.
Quan Pablo Casado era president del Partit Popular se l’escoltaren patinades i discursos poc consistents, i pensàvem que el relleu dins el PP, i més amb una persona com Alberto Núñez Feijóo amb tants d’anys al front d’una comunitat autònoma, suposaria deixar d’escolar algunes barbaritats i qüestions sense fonament. I en només uns mesos, hem escoltat al gallec fer unes patinades molt importants que evidentment són atribuïbles a qui li escriu el discurs, però de les quals ell també n’és responsable, perquè hauria de tenir al seu abast eines per a ser millor informat.
Fa dies hom s’escandalitzà al escoltar-lo fer referència a la “distòpia que George Orwell va escriure cap allà del 1984” (barbaritat al nivell de quan Martínez Almeida va fer una piulada sobre el concert de la cantant Carmina Burana), però també recordam quan demanà al Govern que el gasoil agrícola no estàs gravat amb l’IVA, quan es tracte d’un hidrocarbur que n’està exempt.
Per a l’equilibri de la democràcia, un estat necessita que tant el partit del govern com el partit que encapçala l’oposició siguin forts, i per a ser forts necessiten un líder que es guanyi l’autoritat. Si Feijóo vol guanyar-se l’autoritat i arribar a La Moncloa, a més de tenir controlada a Ayuso, necessita deixar de cometre patinades, que avui en dia conèixer el context de la novel·la 1984 o saber que el gasoil agrícola no duu IVA, no és quelcom extraordinari.
