Vuits i nous i cartes que no lliguen

El refrany popular descriu 58 ocurrències en 34 variants sobre aquesta dita, totes interessantissimes, però les que més s’acosten al meu escrit d’avui son dues, i cito: “Es diu quan tot són excuses o mentides sobre un fet evident”; i l’altre: “Frase amb què s’indica l’escepticisme o la incredulitat sobre allò de que es tracta”, encara que el seu origen vengui d’un joc de cartes

Jo no sóc un expert en economia, però m’agrada estar al corrent dels fets més importants que ocorren al nostre País, especialment quan hi ha divisió d’opinions i un d’ells els la sentència de Bankia. La Audiència Nacional ha absolt els 34 acusats de la sortida de Bankia a Borsa, entre ells en Rodrigo Rato i n'Ángel Acebes. Els que estan en contra, especialment els de pensament socialista i els mal anomenats progressistes, diuen sentir vergonya perquè la sentència deixa sense responsables al major rescat financer a Espanya, que ha costat 24.000 milions d’euros a les nostres butxaques.

Tatxen la sentencia d’una estafa, que no tenen vergonya, qui?, que les togues del PP fan la seva feina... Grans juristes i missers, tan de l’Estat com de les Illes Balears, no veuen cap delicte a la sortida a Borsa de Bankia, que va ser legal, que tenien el vist i plau dels organismes supervisors, com el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), i apunten a una falta de precisió de la Fiscalia Anticorrupció.

En qualsevol cas, el que sí fa mala olor és la malversació de 15 milions d’euros en les targetes Black de Caja Madrid i Bankia. D'allò que estic més content es de l’absolució de Francesc Verdú,un dels únics que no va fer ús de les targetes Black.

Estem immersos en plena pandèmia del Covid-19 en la que es barregen la salut i la continuïtat de les empreses, especialment els petits negocis que estan sofrint unes conseqüències mai imaginades, amb unes pèrdues econòmiques descomunals, una difícil cruïlla, o el que és primer, l’ou o la gallina. En la meva opinió, és més important la salut que els negocis, i és quasi impossible compaginar les dues coses.

Qui té raó? Si no contenim el Covid, difícilment podrem fer feina amb normalitat. Els confinaments per barris a Palma estan funcionant bé. El cap de setmana passat, els veïns de la zona bàsica de salut de Son Gotleu han pogut tornar a sortir i entrar de l’àrea limitada per les restriccions, tot el contrari que a Vila, a Eivissa, on s’ha hagut de confinar tota la ciutat. No val l’excusa que té molta densitat de població. És un exemple d'irresponsabilitat d’una part important de ciutadans, però, una vegada més, paguen justos per pecadors.

Una situació molt complicada que el Govern d’Espanya ha sabut reconduir allargant els ERTOS fins el mes de desembre, de moment. És un bon bàlsam per pal·liar el dolor dels treballadors i les famílies, encara que, lamentablement, com sempre, n'hi ha que s'aprofiten d’aquesta ajuda.

El Consell de Mallorca va reconèixer que des del passat mes de gener fins al mes de març es produïren 16 casos d’explotació sexual a menors sota la tutela de l’IMAS, i ara sabem que des de llavors fins ara, s’han produït nous casos. Vergonyós, cap transparència, incapacitat de gestió. Varen crear una comissió d’experts que no ha fet la seva feina. La seva coordinadora, Noemí Pereda, practica l’ocultisme, tirar pilotes fora amb mil excuses, ningú vol assumir responsabilitats, ni en Javier de Juan, conseller executiu del Departament de Drets Socials i president de l’IMAS, un nefast gestor, responsable de tots aquests desastres, que protegeix els seus superiors per no perdre la suculenta poltrona que ocupa, que té sobre la seva consciència tots els casos d’explotació sexual a menors, però segueix impassible davant aquesta destrucció d’unes vides que just començaven a florir i que difícilment es podran recuperar.

Dimissió!!! Si no són capaços de fer aquesta feina, que se'n vagin; segur que hi ha persones molt més capacitades que voldrien assumir aquesta responsabilitat, amb eficàcia, amb vocació d’eradicar aquesta xacra, que siguin sensibles a tot el que està passant. Es el mínim que es pot esperar de qui ocupi aquest càrrec.

Vuits i nous i cartes que no lliguen és la resposta a una mala gestió dels nostres politics; la Conselleria de Salut i Consum, que s’embulla cada vegada que qualcú dels seus directors o assessors pretén donar un missatge a la ciutadania; la president Armengol, que sembla que amagui el cap com els estruços i sols el treu per assumir les instruccions del Govern de Madrid. Un vertader galimaties.