Vivim de l’arena

Si anau a la platja de s’Arenal ara que comença el bon temps observareu que, en partir, tendreu una polsina aferrada als peus que per molt que espolseu no se n’acaba d’anar. No passava així fa anys, quan encara no s’havia regenerat artificialment el que fou el sistema dunar més important de Mallorca, avui destruït com a tal. Si vostès passegen per “segona linea”, hi trobaran encara solars on es conserva l’arena original juntament amb part del pinar i vegetació d’aquest ecosistema. Davant l’hotel Pabisa Bali hi roman un d’aquests “oasis” en mig del ciment. Allà apareixen com a supervivents d’una vanitat humana vestida de progrés econòmic. Són espais encapsulats, encara preciosos, aïllats i desconnectats. Els veig com a guardians amagats del vertader paisatge d’una platja que un dia fou un paradís. En ells encara s’hi pot ensumar l’aroma de la platja autèntica i primitiva, i contenen grans dunes carregades del tresor natural que és l’arena original de s’Arenal.

Tremol pensant que un dia qualcú va donar permís per urbanitzar just damunt del sistema dunar més valuós de l’illa. Eren anys de creixement turístic sense fre. Molts peninsulars venien “a levantar Mallorca” i quasi ningú atenia a qüestions ambientals, per òbvies que fossin.

Vaja pecat, és per plorar. No recuperarem mai una platja que tardà milers d’anys en conformar-se, amb la seva verge i blanca arena que hem canviat per la polsina amb copinyes que dugueren del fons de la mar per impedir que s’Arenal passes a ser “Es pedragal”: els corrents variaren amb la construcció del port esportiu i se’n dugueren els sediments poc a poc cap a allò que sempre hem denominat “Balneario 0”, mentre que la construcció desenfrenada esvaí el trànsit natural d’arena. Tot plegat va buidar la platja irremeiablement.

En condicions naturals, el vent du i s’endú l’arena de manera equilibrada segons la direcció en què bufa, amb la saviesa pròpia dels elements. Ara tot s’ha pervertit, l’arena que se’n va ja no torna i és granada i tirada al fems o atrapada entre parets de formigó per no tornar mai a formar part de la seva mare platja. El vent de retorn bufa debades, orfe, impotent. No troba company de viatge cap a la vorera.

Hi ha destins a la mediterrànea, com Croàcia, on tenen un clima, una cultura i un litoral que ben bé podrien ser competidors reals o superar a Mallorca en termes turístics. No ho són pel fet que els hi falta la peça clau; no tenen platges arenoses, només les tenen de pedres, i ja saben que els turistes cerquen sol i arena. Noltros tenim només un 4% de litoral arenós, i gran part d’ell està en vies de desaparèixer per haver romput l’equilibri natural dels sistemes dunars en pro de l’economia, la vanitat i “levantar Mallorca”. Bé idò, mos podem preparar per espolsar-mos bé els peus de polsina mentre lo poc que queda d’arena blanca i fina espera davant es Pabisa Bali l´hora de l’excavadora.

L’any passat es varen construir els darrers macro- hotels a s’Arenal, eren solars amb pins, mates i arena blanca. Em deman què hauran fet amb el tresor que seria capaç d’alçar l’economia croata. El soleiet també el tenen, ells.