Veritats i mentides

El dia a dia està ple de veritats i de mentides, més ben dit, la vida és una veritat i una mentida, en tots el àmbits, el polític, empresarial, religiós, militar - recordeu l’holocaust i el franquisme -, comunicació, Tv, ràdio, premsa escrita, digital i la família, segurament, la majoria, a la família li diem lo que s’anomena mitges veritats o mitges mentides, moltes d’elles es poden entendre.

La primera mentida que diu normalment una família, fa referència als Reis Mags que durant un grapat d’anys, a la infantessa ens fan creure que venen d’Orient, els infants, mesos abans ja hi pensen i carregats d’il·lusió escriuen una carta demanat regals i depèn de si has estat bon al·lot al llarg de l’any, te’ls durant tots, o no. Un dels moments màgics es anar a esperar-los a la seva arribada, sigui on sigui, per terra o per mar, al meu temps la Cavalcada em semblava lo millor del món, nervis a flor de pell. Aquí es produeix una gran desigualtat, no totes les famílies tenen una bona disponibilitat econòmica per fer quedar be al Reis Mags, hi ha infants que s’han de conformar en lo poc que pot arribar, però la majoria son feliços, la il·lusió d’aquest dia 5 de gener ho supera tot, per sort, els més desfavorits son els que més ho gaudeixen. He de subratllar que a mi m’encanta aquesta mentida, amb els fills i net també l’he practicat. La millor mentida del mon.

A les situacions límit, molta gent s’estimen més mentides piadoses que assumir una realitat, que a vegades es terrible. En la meva opinió, lo millor es saber com esta una situació en cada moment, per crítica que sigui, així es pot afrontar la realitat i trobar els mecanismes de defensa emocional en les seves variants, tot depèn de la situació, però afrontar un fet, per greu que sigui, sempre es molt millor.

Hi ha altre tipus de mentides que no son greus i no fan molta mal, que les utilitzem com excusa, perquè ens ha sortit un pla millor, peresa de darrera hora, totes benèvoles si paps que no produeixen cap perjudici, quasi tots ho hem acudit a aquests “subtileses” qualque vegada, o no¡¡¡

També ens hem trobat amb situacions de col·laborar i després callar en circumstancies que no fan mal a un mateix, però si a segones persones, que son poc ètiques i depenen molt de les necessitats i consciencia de cadascú.

Entraré en un camí d’arenes movedisses, de punxes de figueres de moro com son les veritats i mentides del polítics, com sabeu vaig fer feina amb tots els Presidents menys amb la President Armengol. En la etapa Preautonomica el President Albertí, no es va distingir per enganyar a ningú, en la etapa de la seva militància a UCD, per no acceptar les instruccions de Madrid, va crear la UM, Unió Mallorquina, partit polític que aconseguí uns bons resultats electorals fins que es va deteriorar i va caure al precipici de la corrupció amb el final que tots coneixeu. En aquest impàs d’un any fins a les noves eleccions, el va succeir, en Francesc Tutzó, en aquell temps President del Consell Insular de Menorca, tampoc li conec mentides tot i ser temps complicats especialment per la creació i redacció de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

En Gabriel Cañellas, President de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, va exercí aquest càrrec tres legislatures – 12 anys – en les que va governar no sempre amb comoditat, Jeroni Albertí, President d’UM no li va posar fàcil en els pactes de Govern. El túnel de Sóller va ser un pal a la roda de la seva trajectòria política, el varen acusar de corrupció, de lo que si estic segur, es que ell no es va posar ni un velló a la butxaca, ara be, qualque mentida si que la va dir.

El altres Presidents, no es varen distingir per dir ni masses veritat ni masses mentides, feien la feina en correcció, trampejant com podien les incidències intrínseques del seu càrrec, excepte un, en Jaume Mates, que tot hi modernitzar les infraestructures de les Illes Balears, va caure en incoherències, malversacions provades per la justícia, i a mi si, a mi me’n va dir de mentides, moltes, tot això, i mal aconsellat pels qui després el varen negar, el varen fer petit, molt petit.

Els polítics d’avui no son millors, més aviat el contrari, diuen tantes mentides o més, i preneu nota, estan a anys llum de fer una feina ben feta ,a les Institucions on governen en teniu l’exemple.