Un suspès total

Les darreres setmanes, en mig de la soporífera calor del mes de Juliol, els polítics estatals han seguit fent el ridícul i han tret un suspès total, traint la confiança que els electors els hi donaren en les darreres eleccions.

Un suspès que ha de tenir conseqüències, però malauradament, pareix, que les úniques conseqüències les tindran els electors, els ciutadans que si varen fer la seva feina, que si varen anar a votar, que si varen dipositar la seva sobirania en els partits polítics i en les senyories, que ara per ara, no s’han guanyat el sou ni el respecte, llevat de contades excepcions.

Primer cal diferenciar entre els polítics municipals i autonòmics que si han fet els deures, han format governs, uns ens agradaran més i uns manco, han començat a governar i han reflectit, d’una manera o un altre, el que va sortir de les urnes a les diferents institucions, prenent les primeres decisions, que és pel que han estat triats.

Sempre és difícil posar dins el mateix sac a tothom, sempre hi ha qui reb per culpa de la mala acció dels altres, això també ha passat al Congrés dels diputats, suposo que hi ha grups parlamentaris i polítics que es poden salvar de la crema, que han intentat fer la seva feina, com per exemple els diputats del PNV o de Coalición Canaria, entre d’altres, que han donat una lliçó de sentit comú i de responsabilitat als grans partits polítics, grans pel nombre de diputats , que no per la seva visió de país.

Fan d’Aitor Esteban, portaveu al congrés del PNV, amb les seves intervencions ha deixat clar i llampant, que no ens mereixem molts dels dirigents polítics estatals, posant al seu lloc a un Rivera que sols vol donar espectacle i muntar shows amb la seva banda de mariachis, genial el senyor Esteban.

Els grans estrategues de l’esquerra estatal, Sánchez i Iglesias, és retraten tots sols, ni falta fa que els treguin els colors ja que la seva incapacitat manifesta per arribar a acords em recorda insistentment que el nivell polític estatal és paupèrrim, ja ho deia Jaume Font “ Dies d’espectacle vergonyós- protagonitzat per les actituds incomprensibles i partidistes de les grans formacions estatals “, ni la dreta ni l’esquerra estan a l’altura, el PP pareix que ha recuperat el gran llegat del President Rajoy, deixar pixar el mul, a l’espera de temps millors, o deixant que els altres fessin el ridícul i jo calledet encara pareix el seriós del circ.

No ens mereixem aquets espectacle, no ens mereixem que nosaltres els electors, repetim curs fins que els de Madrid els surti els contes que els hi van be a ells. Són ells els que han de repetir, els que s’han de quedar sense vacances fins que no treguin la feina, els que no han de cobrar un sou per una feina que no fan. Són els líders dels grans partits polítics els que hem de canviar, si no serveixen, si són incapaços de governar, de fer la seva tasca, idò no s’han de poder tornar a presentar, segur que si aquesta premissa entres en vigor ja veuríeu que en ferien de via per arribar a acords, ara per ara l’únic que els interessa és aguantar les seves quotes de poder, les seves cadires, els seus privilegis. En definitiva un suspès total.