Un mallorquinista atípic, malauradament

Aquest diumenge finalitzaba el calendari de lliga regular de futbol a les categories de la Segona B i Tercera Divisió. Atenent els resultats, hi trobam llums i ombres pel futbol illenc. En primer lloc, el Reial Mallorca consolida la seva primera plaça i lluitarà per ascendir de nou al futbol professional. D’altra banda, els equips de les Pitiüses, la Penya i el Formentera, abandonen la categoria de bronze, tot i que en el cas dels formenterencs havent mantingut esperances fins a la darrera jornada. L’altra bona notícia del cap de setmana és respecte a l’altre equip palmesà, l’Atlètic Balears conservarà la plaça i jugarà un any més a la Segona B.

I repetesc, bona notícia. Arrel d’aquest aconteixement vaig fer un tuit remarcant el caràcter positiu del manteniment del Baleares a Segona B. Un tuit que va ser popular i que va aixecar passions però també crítiques. Mai he amagat que sóc mallorquinista. De naixement i de família. He estat soci més de 15 anys. He anat a Córdoba a veure lluitar per la permanència i a Miranda a veure com abandonàvem el futbol professional. Record veure la Copa del Rei de 2003 i els inicis de la Fundació Reial Mallorca. El meu repadrí ja era soci del Mallorca. I malgrat ser mallorquinista, he d’admetre que sempre m’ha costat tenir un sentiment de rivalitat envers l’Atlètic Balears.

Miri, com he explicat al paràgraf anterior, sóc de la generació dels 90. Em vaig criar a l’etapa daurada del Mallorca. Sempre a la Primera Divisió. De l’èxit de la Supercopa d’Espanya, a la consecució de la Copa del Rei. Sempre he sentit parlar de les rivalitats amb l’Atlètic Balears i amb el Constància. És clar que si. Però, tot i això, sempre ho he considerat una rivalitat més històrica i del passat que no pas del moment actual. El fet de militar a categories diferents (Primera i Segona B, la major part dels darrers anys) ha fet que per a mi, fos una cosa obsoleta. Valgui dir, que per jo una rivalitat a explotar i explosiva és la que tenim amb el Vil·lareal, el club que ens va desposseïr de manera injusta de la nostra plaça a la competició europea UEFA d’aleshores –l’actual European League pels lectors més joves–.

Així doncs, sempre és una alegria que un equip illenc conservi la categoria. El meu desig, poder competir amb l’Atlètic Balears, SD Formentera i altres a Primera Divisió. El que suposaria tenir un futbol balear potent, pedrera de grans futbolistes i per suposat, escenari de grans partits amb grans rivalitats. Sí, sóc un mallorquinista atípic. Però com a mallorquinista exigent me veig amb el deure de felicitar a l’Atlètic Balears per la seva permanència. Esper ben aviat poder-los guanyar un partit al futbol professional, consolidant la primacia del Mallorca com a primer equip illenc. Sent un exemple dins els terrenys de joc i també, sent un exemple fora d’ells.