Els nostres governants responsables de la industria del turisme a les Illes Balears i molt especialment a Mallorca, deuen estar satisfets amb la pèrdua de turistes que s’està produint enguany, la competència d’Egipte, Turquia i Grècia que tornen a la normalitat després d’anys de terrorisme i incertesa, poc adequat per anar de vacances, varen fer que a les Balears gaudíssim d’un turisme emmanllevat, amb unes platges i carrers de Palma plens a vessar.
Aquesta concentració de persones i cotxes de lloguer en tan poc espai no va agradar als polítics del Pacte responsables de turisme. Recordeu que al primer pacte l’any 2007, el President Antich va cedir turisme a UM, i així els hi va anar, Buíls i Nadal a la presó, però en total varen passar quatre Consellers del ram en aquella legislatura, pronòstic de com acabaria UM per mor de l’avarícia i la corrupció.
En el darrer pacte els personatges que han ocupat la cartera de Turisme encara ho han complicat més, s’han dedicat a posar traves als visitants, no sols han continuat amb l’eco taxa o l’impost turístic sinó que l’han doblat, han fet d’altaveu en contra la vinguda de més turistes. Molta gent va triar Balears per les seves vacances, i quasi totes al mateix temps, una incomoditat, però que ben gestionada és una salvaguarda de futur.
La Llei del Turisme no convenç a ningú, no ha estat consensuada amb els experts en turisme ni amb hotelers, prohibir en comptes de regular, sempre posar pals a la roda dels empresaris més febles i als turistes que ens visiten, al contrari de fer feina per la fidelització, que tornin perquè són ben tractats, perquè hi troben qualque cosa més que a Egipte, Turquia o Grècia, professionalitat, preus raonables i competitius però en cap cas abusius ( no es pot cobrar més de 6 € per una botella d’aigua ni 15 € per un suc de taronja natural). Així no anem bé.
La naturalesa ha dotat a les Illes Balears amb una bellesa fora de lo comú, diferent als Països competidors, no la destruïm, no la fem malbé, l’hem de conservar perquè no hi cap tot, hem de fer feina contra la mediocritat i el turisme de “botellón” amb poals amb canyes de plàstic ple d’alcohol barato, quasi mata-rates, que és una molt mala imatge. Les Illes Balears no es mereixen ser tractades d’aquesta forma.
El polítics han de gestionar amb serietat, amb consciència de que el turisme és molt sensible als esdeveniments, qualsevol denou pot tenir una incidència negativa a la nostra primera industria, hauríen de ser experts en turisme o bé rodejar-se d’ells i no la quota de partit que correspon al pacte de torn, lamentablement la majoria no saben res, inexperts que sols escolten als radicals de les seves bases en contra de la realitat dels nostres dies.
Un bon amic, propietari d’un Café-Restaurant i d’un Hotel, petit però molt ben situat a Palma, em va comentar lo mateix que un altre amic meu ve anunciant des de principi de temporada, el rendiment ha caigut en segons quins llocs, hi ha establiments hotelers que han davallat fins un 30% respecta a l’any passat, l’ocupació cau, la temporada no és igual, els turistes dels Països emissors se’n van a la competència amb preus molt més baixos, bon tracte i magnifica i renovada planta hotelera, l’oferta és bàsicament el tot inclòs, però la relació qualitat i preu els hi convé.
Quina solució tenen els nostres empresaris hotelers? Baixar preus, han de ser competitius, les grans cadenes no tenen problema, però i els més petits que encara estan pagant hipoteques?. L’any passat les Illes Balears van tocar sostre en el rendiment, els empresaris s’omplien les butxaques de doblers, era igual si al carrer hi havia pintades “Tourist go Home”, venien igual. Qualcuns ara comencen a plorar, menys turistes, menys guanys, en qualsevol cas el sector hoteler sempre es queixa, si a comptes de guanyar-ne 90 en guanyen 50 ja és el caos. Sempre ha estat així.
El polítics de la nostra primera industria han de prendre nota, gestionar millor, estimar els turistes que ens han triat per gastar els dobles de les seves vacances, si no prenen mesures, pot ser que els pròxims anys ens veiem desbordats per una competència de baix preu no desitjada. Penseu amb el títol d’aquest escrit. “Totes les masses fan mal”.
