Tot és vell i mal de coure

Com diu la dita mallorquina Tot és vell i mal de coure, vivim la realitat politico-social de les illes com al maleit dia de la marmota amb fets i comportaments que és van repetint fins a fer fàstic.

Mentre la societat viu un dels seus pitjors moments, un malson de crisis econòmica i sanitària que s’està carregant les il·lusions i el dia a dia de moltes famílies que veuen com cada dia que passa la seva situació empitjora, mentre la resposta del Govern Balear no és la correcta davant aquesta situació catastròfica.

Les mitges tintes, la prova error, la desorientació o la por a prendre mesures, pareix que s’han instal·lat al Consolat de Mar. Conscient de la dificultat de la situació, crec que un govern encapçalat pel PP, alternativa tradicional a les illes al PSOE, seria encara pitjor, realment el que ens demana la raó i la realitat és un política d’estat, unes mesures preses per amplies majories, escoltar i acordar al màxim, tant amb els partits polítics com amb els agents socials, com ha demanat insistentment Antoni Amengual president del Pi, i que Francina Armengol asseguí a tot-hom a taula i que no s’aixequin fins arribar a grans acords.

Les darreres notícies són desesperançadores, la vacunació no acaba d’arrencar i ens trobam amb estadístiques i dades que les illes segueixen a la coa en el repartiment del vaccí, cosa que no ens ha de sorprendre, que les illes estiguin al final de la llista és la norma pel que fa al repartiment de recursos estatals, da igual qui governi aquí, si coincideix o no amb Madrid, Balears sempre al grup de coa. Ara pareix que els consellers del govern protesten, tímidament cal dir, davant aquesta enèsima ofensa, i argumenten el desastre econòmic que pot provocar una segona temporada turística en blanc, però el pes del PSIB a Madrid és nul i els resultats d’aquesta potadeta predicibles. Les illes sempre generoses i solidàries amb les altres comunitats de l’Estat, durant anys i anys, ara que necessiten com el pa ser objecta actiu de la solidaritat dels altres, res de res, tot és vell i mal de coure.

Que pensar del confinament de 8 del vespre a les 10, que el Govern demanava i que ni això els han donant, gràcies a deu, personalment crec que és una mala idea. No crec que de les 8 a les 10, amb la restauració tancada, multitud d’activitats sense poder-se fer, la gent vagi pels carrers i sigui el problema principal per aturar els contagis, no sabria dir quin són els focus principals, però m'atreviria a afirmar que el problema no és el toc de queda a les 8 o a les 10 del vespre. Semble que tot són pegats per no fer un confinament general que és el que demanen els metges i experts, tot i que l’economia crec que no ho suportaria, per veure si amb un poc de sort sona la flauta i baixam la famosa corba. És a dir, seguim amb polítiques que semblen erràtiques, un dia dic que vull posar el toc de queda a els 8, el dia després no em deixen, un altre dia afirm que la temporada començarà el juny i des de Madrid ens tiren un poal d’aigua congelada dient que serà pel setembre... res de nou tot és vell i mal de coure, les incongruències fa massa temps que son senyera de la política antiCOVID.

Esperem que els vents ens siguin propicis, que la vacuna vagi avançant, que cada cop ho haguí més gent immunitzada per que ha superat la malaltia i que l’enyorada normalitat torni a les nostres places i carrers, ens hi jugam massa, aquest petit país entre el mar no suportarà una segona temporada turística en blanc.