Sonia Vivas, una altra poma madura de la política

El cas de la dimissió/destitució de Sònia Vivas ha tornat a demostrar una màxima de la política: quan un s’envolta d’enemics, caurà de la manera més absurda.

Ho vàrem observar no fa molt amb Pablo Casado. Eren molts els que posaven en dubgte la seva vàlua com a líder del principal partit de l’oposició. Feina moltes declaracions als mitjans de comunicació i als mitins que feien aflorar una preparació escassa i, a més, tenia com a mà dreta a una persona a qui li faltava, precisament, la mà esquerra. El principi del que fos elegit (sense haver estat el candidat més votat a la primera volta), es parlà molt d’una operació de tomar-lo a mans dels partidaris de Núñez Feijóo. Però no fou l’ocasió, no era el moment.

Passats uns anys, i forjada la seva enemistat amb la líder dels conservadors a Madrid Isabel Díaz Ayuso, es va donar una situació molt absurda: algú va filtrar que, presumptament, el germà d’IDA havia percebut molts d’ingressos de les administracions públiques de manera irregular. Aquest fet, que hauria d’haver jugat contra la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, es va girar contra ell i finalment li feu perdre la cadira. Per què? haver filtrat aquesta informació era tan greu com per suposar la seva sortida? evidentment que no, les filtracions són el pa de cada dia de la política. El que va passar és que s’havia arribat a un punt que la continuïtat de Pablo Casado al front del Partit Popular era totalment inviable, ja només tenia el suport de qui aspirava a la col·locació. El cas Ayuso fou una espira que feu encendre una pira col·locada feia molt de temps.

Ara, el botó de la sortida de Sònia Vivas ha estat que l’organitzadora de la Pride Week Palma digués que a quinze quilòmetres de Palma hi havia gent que no havia vist mai una lesbiana. Absurd caure per això, no? És més que evident que no se n’ha anat per això. El vertader motiu és que s’ha dedicat durant tota la legislatura a amollar ocurrències -feina poca- i a molestar a propis i estranys. Tot l’equip de govern estava desitjant llevar-se-la de davant però havia d’arribar l’ocasió, és a dir, la poma havia d’estar prou madura per a poder-la tomar de manera suau i que caigués al terra. Perquè començar a pegar a una poma que no cau desgasta massa a qui pega. L’argument donat per José Hila per acordar la seva destitució fou que Vivas havia gosat criticar una altra membre de Cort, Neus Truyols, però, com sempre, es tracta d’un pretext. Si Vivas hagués tengut una trajectòria impecable ni les paraules de Kristin Hansen ni les seves crítiques a Truyols l’haguessin fet caure.

Per això, quan troban que passa d’hora a què destitueixin a algú, hem de pensar que, molt possiblement, encara la poma no està prou madura, però que acabarà caient.