Som mallorquins

Els nacionalismes gaire bé sempre, asusten. Són imatge de separació i rebuig envers els diferents. La societat mallorquina no sembla ser imatge d'un nacionalisme radical. És evident i reconegut que Mallorca ha estat i és una societat que ha acollit. Sí, el tarannà mallorquí no és obert de primeres, sinó vigilant. Però mai deixa a ningú defora. És evident que aquí, a la nostra illa han viscut i sobreviscut ciutats d'altres comunitats que sortiren cercant una vida millor. L'han trobada aquí. Entre tots, ells i els mallorquins de naixement hem fet gran aquesta Mallorca. Durant molts i més anys.

No ens etiquetam i la nostra convivència sempre ha estat bona. La intolerància,quasi sempre fruit de l'estupidessa, quan ha existit, sempre ha sorgit d'ambdues parts. Sens dubte. Sense dicussió possible.

Des dels diferents governs, durant tots aquets anys, s'ha treballat per fer crèixer la cultura, per protegir tradicions i costums de la terra, per fer gran la riquessa cultural i social de la comunitat. Per protegir i fomentar la llengua, la nostra llengua. Una joia i un sentiment que ens agermana a molts, i que han respectat molts dels altres. Haviem viscut sempre dins el respecte. Hi ha hagut bàrbars cap aquí i cap allà. Hi ha de tot sempre a la vinya del senyor.

Duiem anys i panys així. Sabiem que el món anava més enllà de la Dragonera. Que no s'ha de renegar mai de cap cultura, de cap modus de vida, de cap sentiment. No pots obligar a estimar, però sí has de respectar. El tolerant és que viatja i eixampla la ment.

Pobre poble el nostre que s'ha vist en la necessitat de sortir al carrer repetidament durant aquets darrers quatre anys per a defensar la seva llengua. Quan ataquen un element cultural, un pilar que sosté la identitat i el sentiment d'una societat estam davant un govern intolerant i cruel.

Han estat durant uns anys dolents i especialment durs per a la societat civil. Uns anys de mancances bàsiques, d' economies familiars esbucades per una crisi més que econòmica. Dins aquest àmbit de malestar i també de necessitats bàsiques sense cobrir, un senyor molt pentinat en qui confiaven molts de ciutadans, s'ha tret un fantasma de dictadura i l'ha fuat al poble. Els radicals catalanistes ja són aquí.

No senyors, no. Els fantasmes no existeixen i ha quedat demostrat que els mallorquins, tots, no hi creim. La por, la necessitat, la manca d'informació ens ha fet trontollar en alguns moments, però anam junts perqué sempre ho hem fet.

De la mà dels docents, com ha de ser, hem hagut de defensar la nostra llengua, la nostra llibertat. Així s'ha fet i hem de seguir fent fins que vengui algú, el que triem entre tots, però algú que estigui capacitat pel diàleg i pel respecte, la tolerància i el dret a la cultura pròpia.

Així com sempre hem fet els mallorquins.