Som justos?

Fa algunes setmanes vaig escriure un article que posava damunt la taula la manca de paciència d’alguns que demanen que tots els canvis es facin en dos dies. Em vaig equivocar. No l’hauria d’haver titulat “Paciència”; hagués estat millor “Justícia”.

Ho dic sense voluntat d’ofendre ningú i desdel més clar reconeixement al dret de crítica i al deure de ser autocrítics: em sembla molt injust el fatalisme i el desencís que alguns estan abocant sobre els nous governs!!

Per començar, no s’està valorant prou un element clau en política i en democràcia, un element inexistent durant els darrers quatre anys: el canvi de formes i estils, la capacitat de diàleg, la voluntat de consensos. No oblidem que això que ens hauria de parèixer ben normal no ho ha estat fins ara. Fruit d’aquest canvi de forma s’elimina el TIL i la Llei de Símbols. Fruit d’aquest capacitat de diàleg i sensibilitat social s’ha aprovat, amb tots els implicats asseguts a una taula, el Pla contra l’explotació laboral (1.700 actuacions i 35 inspectors més). Fruit de les polítiques actives i la voluntat de consens amb un sector molt castigat durant els darrers anys, el curs que ve tendrem 200 ensenyants més a les nostres aules. Fruit de la protecció del petit comerç s’està defensant la Llei de Comerç davant l’Estat i el Tribunal Constitucional.

El mateix fet de recuperar la targeta sanitària universal no pot passar desapercebut si el consideram un avanç en la consecució de drets socials.

El Consell de Mallorca també mostra un tarannà, unes maneres i una voluntat de ser el vertader govern de l’illa que no s’havia vist durant els darrers anys, quan es va convertir en una institució pràcticament residual.

L’Ajuntament de Palma ha posat en marxa iniciatives dirigides a trobar solucions als desnonaments; es troba en el PERI del Jonquet; mostra la seva negativa, juntament amb les altres institucions, a ampliar el port d’El Molinar; també juntament amb les altres institucions, estan defensant el petit comerç davant el projecte de Palma Springs.

Pot semblar que faig una enumeració d’accions amb la única voluntat de defensar els nous governs. No és així. Ho faig per justícia.

Ara fa pràcticament un mes que els nous governants exerceixen la seva responsabilitat. Un mes!! I el que s’ha fet no és poc. Podria ser més, és veritat (recepció de TV3, C33 i Súper3, canvis a IB3, etc), però seria injust no reconèixer i valorar el que ja tenim.

I per què ho hem de reconèixer? Perquè fer coses en un mes no és fàcil, sobretot si has entrat dins un desert. Imaginau el que significa arribar a una Conselleria on pràcticament no es fa l’oportú traspàs, no tenir informació de res, personal desestructurat, desencisat o cansat, cap euro al calaix, cap informe d’accions passades o futures..., i, a partir d’aquest desert, has de començar a caminar. Gens fàcil ha de ser fer feina en aquestes circumstàncies i molt d’agrair és l’actitud dels actuals governants que, contràriament al que vàrem fer els anteriors, no parlen contínuament de l’herència rebuda.

Els errors? Hi són i greus. Deia Gardel que vint anys no són res i, efectivament, tenia raó. Sobretot si un ha de fer d’assessor.

Però a pesar dels errors, crec que els actuals governants han de menester coratge, perquè en només un mes, fora tenir temps d’aterrar, les crítiques els plouen des de tots els costats.