Sociologia electoral balear

A poc més d'un any de ses pròximes eleccions autonòmiques, es partits se preparen per una nova contesa electoral. Han començat a posar en marxa ses maquinàries electorals. A partir d'ara tant s'oposició com es partits en es poder tot lo que fan o diuen s'ha de agafar en clau electoral. Res és casualitat però si causalitat.

A ses Illes Balears des de ses eleccions de 1999, ni la dreta ni l'esquerra han conseguit governar més de quatre anys seguits. Ses trabucades electorals són cícliques, en solitari o amb pactes. Està demostrat que no són capaços de renovar sa confiança electoral.

Amb s'espai d'aquesta columna, seria molt mal de fer un estudi sociològic des perquè ocorr això a Balears. Però sense filar massa prim, podríem coincidir que sa classe política balear no està a s'altura des cos electoral. Sa corrupció com a principal problema, majories absolutes que un pic conseguides, ets electes descuiden an es seus votants. Prenen possessió des càrrecs i automàticament entren dins una urna de vidre, descuidant-se de lo que sa societat demana i espera d'ells. En cas de necessitat de pactes posteriors per fer-se amb so poder, els és absolutament igual renunciar an es propi programa electoral. Sa prioritat és estar en es govern a canvi de lo que faci falta inclús a renunciar a sa seva ideologia.

Deia es politòleg Duverger, que quan es polític abandona an es seu votant, es partit se converteix en lo que ell deia “the nasty party”, per entendre-mos, es partit “repugnant”. Es nostros partits s'han convertit com a mínim en antipàtics, pentura per això no aguanten en es poder i han deixat espais oberts que puguin ocupar nous partits.
De cada vegada més se nota sa desafecció des ciutadans amb sa política, maldament s'entrada en es panorama electoral dets anomenats “nous partits”, que en poc temps també estan tornant vells. Un des principals problemes són ses autentiques oligarquies que són ses executives convertides en endogàmiques per sa poca renovació de ses cúpules.

Per altra part a ses darreres eleccions s'ha observat un canvi important entre es votants, sa diferència de vot entre sa Mallorca interior i sa part costanera. Es partits regionalistes, nacionalistes i inclús independentistes cada pic tenen més pes en sa part forana. Fins an es punt que es comportament electoral és diferent entre es pobles “mare” i es seus nuclis costaners- turístics. És clar que ets interessos estan contraposats com va succeir en es segle XV, entre forans i ciutadans.