S'insensibilitat de s'Administració Balear

Sa meva veïnada Antònia, dona d'uns setanta i molts d’anys, viuda i sense fills. Ha vengut a veure'm perquè li traduís una carta que ha rebut des Govern de les Illes Balears, Conselleria de Serveis Socials i Cooperació.

Es seu problema era que li han enviat una carta certificada, escrita exclusivament en català i no sabia llegir-la. Quan ella pot llegir es periòdic cada dia perfectament i totes ses ofertes de grans superfícies que li deixen a sa porta. Per tant no és un problema de vista, és de comprensió.

Quasi me demanava perdó per no sebre llegir-la. L’he llegit, també amb dificultat per sa quantitat de tecnicismes i paraules que no conesc, fins an es punt d'haver de tenir a mà un diccionari català-castellà.

En aquests temps en que a s'Administració Balear, li fa oi esser bilingüe, i dirigir-se an es contribuents exclusivament en català, infringint s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears en es seu Art. 4º que diu textualment, “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, es caràcter d'idioma oficial”. Hauria d'esser una mica més sensible.

N’Antònia, quan se va fer sa Llei de Normalisació Lingüística, possiblement ja tengués a l'entorn de cinquanta anys. Per tant va rebre una educació exclusivament en castellà, pot esser que qualque monja li mostràs una mica de lo que coneixíem com a mallorquí.

Valgui un botó de mostra. A sa carta que ha rebut n’Antònia. Hi ha frases que textualment diuen: “La llar on viu és de la seva propietat?, “Coneix la data de construcció del seu habitatge?” Si la coneix marqui una ics a la casella corresponent.


Si hi ha qualque cosa insensible en aquest món és s'administració pública, no per culpa des funcionariat, sinó pes sistema, per ses lleis i reglaments.
Qualcú an es capdavant de sa Direcció de Política Lingüística haurà pensat en ses persones de ses Illes Balears, que per sa seva edat no varen tenir s'obligació d'estudiar català i per tant xerren es mallorquí o balear de tota sa vida però llegeixen i escriuen en castellà?


Per no xerrar de sa quantitat de gent que va arribar immigrant en aquestes terres durant ets anys seixanta i setanta des segle passat i saben xerrar es mallorquí perfectament, pentura amb un accent particular – tal com feia Ceferino (Joan Bibiloni), en s'antològica comèdia des nostro singular Xesc Forteza, titulada Majòrica–.

Han après sa nostra llengua en es carrer, xerrant amb sos seus veïnats, però cap d'ells segurament haurà llegit mai un llibre en català, i en molts de casos per no entendre s'accent usat, ni tan sols tenen IB3, o TV3, sintonisada.

Però no puc creure que es foli de sa carta en català, escrit només per una cara no pugui usar-se per escriure lo mateix en castellà a s'altra cara.

Deixar sense entendre una notificació oficial certificada an es contribuents -i posar-los nirviosos- fins que qualcú els expliqui lo que ells no entenen, és falta de sensibilitat.

I encara seria millor que envés d'usar paraules tals com: Llar, o habitatge, s'usàs, casa, i moltes altres paraules que usam habitualment i figuren en es diccionari de sinònims i antònims de sa llengua catalana de S. Pey i Estrany (edi. Teide, 1994 setzena edició).