Sa teoría des caos polític

En es plaç d'una setmana escassa sense donar-mos compte hem tengut un autèntic terratrèmol polític.
És clar que en política lo que avui és nou, demà és vell. S'ha sofrit una autèntica “teoria des caos”, que explica que petites variacions a ses condicions inicials poden esser grans diferències, impossibilitant sa predicció a la llarga.

Si qualque ciutadà s'hagués anat de vacacions durant vuit dies sense cap tipo de contacte exterior per xarxes socials, periòdics digitals, o un altre tipo d'informació, i a ca seva li haguessin posat ordenadament per fetxes es periòdic an es que està subscrit, segurament no hagués entès res de lo que ha passat entre es 23 de Maig, i s'1 de Juny.

Qualcun des titulars d'aquesta setmana a manera d'exemple: “Detengut Zaplana”, “Es bascs donen sa seva ajuda an es President i s'assegura sa legislatura”, “Es cas “Gürtel apunta a Rajoy”, “Sánchez presentarà una moció de censura”, “Que es PSOE guanyi depèn des PNB”, “Rajoy no dimiteix i deixa que Sánchez sigui President”, “Sánchez nou President”.

En tot aquest caos, ses expectatives des quatre partits majoritaris sense poder fer prediccions han baratat ostensiblement. Es PSOE, amb so nomenament d'un govern mediàtic pot recuperar vots pes seu flanc esquerr, manllevats a PODEM, i a sa seva ala socialdemòcrata absorbir vot de CIUDADANOS.
Per sa seva part es Partit POPULAR després de sa dimissió de Mariano Rajoy, en triar un nou cappare i un canvi generacional en es seus quadros, en dos anys li pot donar temps a recompondre es partit i inclús una refundació tal com se va fer en 1989 i recuperar part des seu fidel votant.

Es que de moment han sortit pitjor parats després d'aquest terratrèmol per lo que sembla, són CIUDADANOS que també podria tenir mal de fer complir ses expectatives creades abans d'aquesta gran tempestat. Per sa seva part PODEMOS un pic amb un partit socialista en es poder haurà de cercar es seu emplaçament polític netament d'extrema esquerra o bolivarià com diuen an es seu ideari polític.

Ses ideologies polítiques en aquests temps no són fixes, es partits han d'adaptar-se a ses demandes de sa contesa electoral. A causa que es partits han modificat o transformat ses seves ideologies originals, se podria dir que resulta convenient analisar-los més que per sa seva ideologia, per valors i polítiques propugnades.

Deia Giovanni Sartori, es més clarivident politòleg des segle XX: “Estam en mans de polítics ignorants, que no coneixen s'Història ni tenen cultura. Només se preocupen per conservar sa seva butaca”

Tot això és un altre pic futurologia política pura. Es governar amb 84 diputats d'un total de 350, significa s'haver de pactar es govern totes ses seves iniciatives polítiques legislatives, a esquerra i dreta o governar per Decret Llei, durant es temps que duri sa legislatura. O inclús haver de sotmetre-se a una qüestió de confiança.

I si desprès de tots aquets moviments sísmics polítics quedam altra vegada amb un bipartidisme consolidat? Repetint lo que he dit abans, “En política lo que avui és nou, demà és vell”.