Abans de res vull donar es meus condols an es familiars des morts a sa gran tragèdia ocorreguda dimarts a Sant Llorenç a i tota sa comarca de Llevant.
A pesar que es llit des torrent estigués condicionat, no se pot acusar a ningú de moment per falta de previsió. Quan estam xerrant de ploure més de dos-cents litres d'aigua per m2, en un espai curt de temps, és impossible calcular es mals que pot produir tal magnitud d'aigua. Com diuen ets experts, això és impossible de preveure. Ha estat senzillament una tragèdia que podria haver passat a qualsevol banda, però aquest pic li ha tocat a Sant Llorenç i sa seva comarca.
Ara només falta que tant es Govern Central com es Govern Balear complesquin amb sa seva obligació, i que totes ses promeses efectuades per ses administracions públiques siguin ràpides, i ses declaracions de zona catastròfica se facin amb tanta de rapidesa com sa des polítics en venir a veure es desastres i xerrar amb sos periodistes. I que no passi lo mateix que altres vegades, que, per rescabalar es danys, passin anys.
Per descomptat, agrair a voluntaris, Guàrdia Civil, Policia Local, bombers,unitats de Protecció Civil i s'Unitat Militar d'Emergències (UME) per, en temps record, desplaçar-se i per sa coordinació entre ells. A pesar des desastre, hem de felicitar-los a tots i agrair-los sa seva labor, com a ses autoritats locals, per preparar pavellons deportius pes més necessitats i per altres feines.
Voldria dir que sa televisió autonòmica IB3 ha estat en es seu lloc, desplaçant ses seves unitats mòbils, tot es personal disponible, tècnics, càmeres i reporters an es lloc, i fent programes especials amb informacions en directe, sent d'agrair sa seva informació fins a sa màxima proximitat que els hi permetien ses autoritats per sa seva seguretat. Per programes d'oci existeixen altres televisions, ja que ses públiques les paga es contribuent. Tots es programes, tant de dia com de nit, han fet una labor encomiable i mereixen un reconeixement públic.
Pentura me tatxaran de demagog, però aquestes retransmissions, sense ànim de fer-ho, han deixat al descobert un problema real que sa nostra classe política no entén o no vol entendre.
Aquí ets únics que xerren es català “oficial” són es polítics i es locutors de televisió. Durant es seus programes especials, i després de centenars d'entrevistes a ses persones afectades o des lloc explicant com havien vist sa tragèdia, ha quedat clar que després de centenars i centenars de milions gastats per implantar i imposar es català “oficial” res s'ha aconseguit. Sa gent comú xerra com ha xerrat sempre: amb s'accent des seu poble i es seu mallorquí més pur. Inclús durant es directes, uns quants locutors pentura pes nirviosisme des moment, han descuidat es seu llibre d'estil i han xerrat com ho fan cada dia a ca seva. I an ets entrevistats se'ls ha sentit xerrar es mallorquí de tota sa vida, es castellà i qualcuns en alemany amb intents de xerrar castellà.
Això, senyors polítics, és lo que se xerra en es carrer, maldament sa televisió pública emeti ses seves pel·lícules en català “oficial” o ets informatius usant paraules que es mallorquins no coneixem o, si coneixem, no usam.
No me pareix normal que a un servici d'informació en què sa població lo que cerca és precisament informació, i quan ho veuen mils de persones, especialment majors, se puguin usar expressions com: “Segons sa Guàrdia Civil, sa població ha de quedar ASSABENTADA que és millor que no surti de ses seves cases.” O d’altres semblants.
Mentrestant, s'Obra Cultural Balear (OCB) i es Govern Balear, no tenguent una altra cosa que fer, que sa gent usi es català “oficial”.
