Sa formalitat de s’article baleàric
miércoles 16 de abril de 2014, 16:01h
Ha bastat que sa ràdio i sa televisió públiques de Balears anunciassin sa seva intenció de canviar, a partir des mes de maig vinent, es seu model de llengua perquè se destapàs sa capsa de Pandora. ¿Un canvi radical? En absolut. Per lo que sabem, un canvi que consistirà bàsicament a acostar sa nostra ràdio i sa nostra televisió a sa manera de xerrar dets habitants d’aquesta Comunitat Autònoma —i a abandonar, per tant, es model de català estàndar continental vigent fins ara—, sense sortir, emperò, des marc normatiu establit. I un canvi que té com a característica més visible s’ús, també en registres formals, de s’article baleàric. I vet aquí que aquest simple anunci, tan nimi, tan inofensiu, ha estat rebut per determinades instàncies polítiques, mediàtiques i acadèmiques com una vertadera declaració de guerra. Pes detractors d’aquest nou model que a penes coneixem, s’article baleàric no pot revestir mai es grau de formalitat exigible a uns informatius de ràdio i televisió.
Se tracta, diguem-ho ja d’entrada, d’un gran, d’un immens error. I és que si una cosa caracterisa es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc és s’article definit. I no només perquè s’article anomenat salat és avui en dia quasi privatiu de ses Balears —es roïssos peninsulars són això: purs roïssos–, sinó sobretot perquè aquest article se combina en s’ús espontani de sa llengua amb un altre article definit, es lalat o literari, de tal manera que lo que en resulta és un vertader sistema. Un sistema ric i, a la vegada, complex, que constitueix una de ses principals característiques diferencials, si no sa principal, de sa parla baleàrica.
Aquesta riquesa i aquesta complexitat provenen des fet que es sistema ja conté en ell mateix lo que sa sociolingüística anomena registres i que no és altra cosa, as cap i a la fi, que s’art d’utilisar ses formes adequades en es contexts adequats. Un art que en aquest cas s’aprèn des des bres, en família, i que se desaprèn per desgràcia a s’escola i en ets instituts, on no només s’article baleàric se desprecia, sinó que fins i tot se combat tatxant-lo de col·loquial, vulgar o dialectal. ¿Amb quins arguments? Generalment, amb sos que provenen d’una tradició literària marcada per s’impacte de sa Renaixença catalana, primer, i des Noucentisme i sa reforma lingüística de s’Institut d’Estudis Catalans, més envant. O sigui, amb arguments importats i amb arguments de quan es referent formal, il·lustrat i culte era per tothom sa llengua literària. D’aquí sa prescripció de s’article lalat o literari, s’únic viu a sa península, com a única forma admissible.
Però, amb s’accés des mallorquí an es medis de comunicació i, en especial, an es medis de comunicació orals –ràdio i televisió–, aquesta norma restrictiva va entrant poc a poc en crisi. Per molta de formalitat que un hi vulgui posar, no és lo mateix xerrar que escriure. Fins i tot si lo que se diu se llegeix i, per tant, s’ha d’haver escrit abans. Sa naturalitat se’n ressent, i sa naturalitat no té per què anar renyida amb sa formalitat. Per altra part –i això és lo més important de tot–, aquesta reducció d’un sistema complex, format per sa combinació de dos articles, a un de simple en què només n’hi ha un, té un cost evidentíssim. Totes ses distincions que segles d’ús de sa llengua han anat establint s’esborren de cop en sec. Perquè sa llengua ha reservat sa forma lalada de s’article a ses coses úniques –prestigiades, distingides, insubstituïbles; no comunes, en una paraula– i ha adjudicat a tota la resta de referents sa forma salada. Així, quan deim “la Mare de Déu”, o “el senyor Antoni Bossa”, o “la Misericòrdia”, o “el Mallorca” o “l’any passat”, o quan empram locucions com ara “pescar a la fluixa” o “agafar qualcú pel mot”, sa forma de s’article mos indica que totes aquestes paraules i expressions al·ludeixen a persones, coses o activitats singulars, ja sigui perquè mereixen un respecte, ja sigui perquè es pas des temps les ha fixades d’aquesta manera i no d’una altra. En definitiva, perquè són úniques.
Pretenir, idò, que aquesta distinció és irrellevant i, en tot cas, pròpia d’un àmbit familiar, casolà, no només no treu cap enlloc, sinó que resulta profundament ofensiva per qualsevol mallorquí, menorquí o eivissenc. I, no fa falta afegir-ho, ningú té dret a privar-nos, en nom de no se sap quina bandera, de lo que més bé mos caracterisa.
Foro asociado a esta noticia:
Sa formalitat de s’article baleàric
Últimos comentarios de los lectores (20)
29040 | toni@gmail.com - 17/11/2014 @ 15:18:25 (GMT+1)
S'ha de predicar amb s'exemple, senyor Pericay. AQUEST ARTICLE NO ESTÀ ESCRIT EN MALLORQUÍ ni en català, sinó que vostè l'ha escrit en castellà i qualque "esbirro" gonella l'ha passat en aquesta mescladissa irreconeixible.
Grotesc, de vergonya aliena, que un filòleg reconegut unánimament en el passat, esdevingui un espantall de tals dimensions.
Toni Amengual (Ciutat de Mallorca)
29039 | toni@gmail.com - 17/11/2014 @ 15:14:26 (GMT+1)
Me deman quan va cobrar en Pericay, que és català de Barcelona, per escriure aquests articles en un mallorquí tan artificial com el català estàndard que tant ataca en els seus llibres.
Se li ha girat el cervell, a aquest homo. Normal que els gonelles l'acceptin amb els braços ben oberts.
22365 | Poblé de Sa Pobla - 28/04/2014 @ 11:58:52 (GMT+1)
Que te pique colque cosa monete
22129 | Alcofibras Nasser - 19/04/2014 @ 18:13:15 (GMT+1)
Senyors meus, es "galimaties" el tenen vostès en es disc dur des cervellet, induït des de s'escola i s'ib3 que fa vuit anys, només vuit, que se va erigir en model únic des xerrar centralí. Quina mescladissa de dialectes que me fan! As cap i a la fi duen unes cucales ideològiques que des de s'UIB els han enflocat fort i no et moguis. Llàstima de gent que podria haver ensenyat ets al·lots nostros a normalitzar sa llengua que xerren i no sa que es radicals catalans volen que mos fongui políticament. Més gramàtica i manco política. A estudiar tothom!
22109 | Carles - 19/04/2014 @ 09:44:41 (GMT+1)
Segons ell es distingeix perfectament el salat i el literari i resulta que diu "as cap i a la fi" quan jo diria "al cap...". Ergo un galimaties. Una llengua que no serveix per res, un dialecte (esqueixat del català central, l'únic que els espanta una mica) per dividir-nos i que abracem l'única de ver, la castellana o millor espanyola. I oferir-li noves glòries
22098 | Francesca Company - 18/04/2014 @ 10:36:18 (GMT+1)
L'article salat és ben correcte.
Els usos d'aquest article s'ajusten a determinats registres lingüístics.
La comparació que fa vostè no és encertada. Ni afortunada.
22080 | Bel - 17/04/2014 @ 21:55:18 (GMT+1)
El "inmigrante"catlán habló y nos iluminó, gracias Mesías por iluminarnos con tu sabiduría, que viniendo de un catlán y hablar de Sa nostra llengua tiene su cosa.
La maquinaria de la derecha ya esta en marcha, la involucran sigue, la incultura se fomenta, esto es lo que tiene estos generadores de opinión.
La próxima vez que escribas en catalán, pero de verdad y te dejes de bromas saladas, te contestaré en la lengua propia de la baleares.
Quien te ha visto y quien te ve...
22078 | Tolo - 17/04/2014 @ 20:42:36 (GMT+1)
Tu ets pardal o que te pasa? Ha escrit s'article seguint sa normativa vigent.
22058 | Jordi Font - 17/04/2014 @ 12:18:20 (GMT+1)
Totalment d'acord amb el senyor Pericay.
22057 | dolors aguilo - 17/04/2014 @ 12:16:52 (GMT+1)
Meam...jo no som filòloga;som historiadora però he tengut interès per aprendre sa meva llengua, cosa que a l'escola no vaig poder fer. I per això crec que puc demanar: Sa capsa de Pandora??????? No hauria de ser "sa caixa"????????
Medis de comunicació????? No haurien de ser "mitjans"?????? Desprecia...????? Ai, que me pareix que No serà només s'article......No crec que sigui nimi ni inofensiva sa incultura promoguda des des mitjans de comunicació, ni sa lingüística ni s'altra....Crec que és malintencionada i anorreadora....
22055 | Coloma - 17/04/2014 @ 12:07:02 (GMT+1)
L'informatiu balear va començar a emetre fa més de trenta anys i va impulsar un model estàndard de la llengua que s'ha consolidat durant tot aquest temps. Els mallorquins s'hi senten identificats ja que hi reconeixen l'accent (fonètica) i les paraules lèxic) i han après que la nostra llengua, com totes les altres, té diferents estils o registres. Els informatius d'Ib3 han recollit aquesta tradició consolidada i han augmentat la presència de locutors de les altres illes, fet digne d'elogis.
Pretendre crear un model diferent amb l'article salat com a carta de presentació és una passa més per confondre i embullar la troca, per fer recular la llengua com ja han fet amb les pel.lícules q ja no es poden veure en català com abans. Confii en els professionals d'Ib3 que no permetran q els interessos polítics d'un partit que ens vol fer desaparèixer duguin a terme aquests despropòsits.
22048 | Francesca Company - 17/04/2014 @ 07:26:04 (GMT+1)
Idò en Pericay és qui pareix un comissari polític.
22047 | Francesca Company - 17/04/2014 @ 07:18:32 (GMT+1)
Ai, Pericay, no li fa mal a la consciència manyuclar el tema de la llengua d'aquesta forma a favor dels interessos d'un partit i d'uns polítics molt determinats?
A sèries d'ib3 com MIGJORN i MOSSÈN CATALÀ, a tertúlies i a altres programes ja es fa servir el sistema que vostè descriu.
Per què fa veure que no coneix la noció de "registre lingüístic"? Per què fa veure que no sap que la tradició del "mallorquí de trona" és la que és? (Qui diu mallorquí, diu menorquí, formenterenc o eivissenc).
Ha vengut a l'illa a embullar la troca intencionadament?
22046 | Francesca Company - 17/04/2014 @ 07:14:06 (GMT+1)
Perquè tenen en comú una altra cosa: són servidors d'un mateix interès polític.
22038 | Tomasa - 16/04/2014 @ 21:15:24 (GMT+1)
E verdá uno de tantos. Yo soi andalú y kiero que en televisió se jable mi dialecto. Podemo creá la fundasió Carlo Sejsto.
22028 | Tomás - 16/04/2014 @ 18:48:18 (GMT+1)
"Uno de tantos": Con tu lamentable mensaje estás insinuando que hablar català con las modalidades insulares es comparable a ser una especie de analfabeto o garrulo. Esto no hace más que dar la razón a quienes pensamos que los catalanistas en general (aunque no todos) tienen fobia a la libertad individual y muy poco respeto a quienes no piensan y sienten como ellos.
22025 | Porroner - 16/04/2014 @ 18:35:33 (GMT+1)
Deixant a part discusions de si català, mallorquí, balear, etc... tot i que segur que aquest señor i jo discrepam amb s'origen d'aquesta llengua que xerram tots dos, al manco se l'enten quan escriu, i no fa servir aquella "jerga" il.legible i inventada que empra es meu amic Pa amb oli quan escriu d'aquests temes a n'aquestes mateixes pàgines. M'agradaría saber perquè dues persones que pertanyen a sa mateixa organització i que teoricament defensen lo mateix, escriuen sa seva llengua (i sa meva, tot i que jo cregui que és una variant insular d'es català a sa qual m'agrada anomenar mallorquí, i ells no) de manera diferent. Quina és sa bona, segons vostés, senyors de sa "fundasión"? Perquè sembla que no se posin d'acord ni vostés mateixos...salut !!!
22024 | Uno de tantos - 16/04/2014 @ 18:29:04 (GMT+1)
Musha rasón tié Usté. Ai que hablá como a uno le zale, i e iguá ke sea pa un ezcrito formà, ke pa un palique de ba. Esperemo que tamén jagan lo mesmo pal catteyano o ezpañó, que zi nos descreminarían a nozotro, ende que no!
22021 | mallorquí i d'UPyD - 16/04/2014 @ 17:37:05 (GMT+1)
Filòleg sí, però no comissari polític com els senyors catalanistes de la UIB. Aquesta és la diferència.
22014 | Esmeralda - 16/04/2014 @ 16:32:12 (GMT+1)
I aquest home és filòleg... Mare de Deu!!!
|
|