Després d’acusar s’anterior president de governar a cop de decret-llei, després d’haver-se manifestat entregats a sa sobirania des poble quan varen prendre possessió des seus càrrecs, es Pactes de Progrés de sa CAIB i de Cort han mostrat es llautó. Sa seva carta de presentació com a govern dialogant i exquisidament democràtic ha estat només un brindis al sol.
Ben a lluny de fer cas a ses enquestes d’opinió que han publicades medis gens sospitosos d’esser dretans, varen començar baratant es model lingüístic d’IB3, en vies de balearisació. ¿Es resultat? Sa pèrdua de més la mitat de s’audiència. Sense consultar ningú també barataren a discreció es noms des carrers de Palma amb s’excusa de sa llei de memòria històrica. Ja era es segon rentat de cara nominalista de ses principals vies de sa capital. Es primer, recordem, havia anat dirigit a eliminar des nomenclàtor es nostro ‘vulgar’ article salat.
Fora cap consulta també decidiren reprendre sa política d’immersió lingüística en català, estrènyer relacions i ponts d’unió amb sa sediciosa Generalitat de Catalunya, tornar a entrar a s’Institut Ramon Llull i sotmetre s’abans mig nostrat Institut d’Estudis Baleàrics. Però és que a més, a falta d’un pla estratègic per abordar es grans assumptes que preocupen sa nostra autonomia, decidiren inventar-se una fútil polèmica d’on no n’hi havia, fent de s’incerta sort des luctuós monòlit commemoratiu de sa Feixina, un vertader i gratuït assumpte d’Estat. Per lo de ses terrasses des Born sí que feren una espècie de referèndum, però pareix que lo únic que varen aprendre és que sa gent té criteri propi i que no convé tornar a demanar massa.
Després de tota s’alarma social motivada per aquest intent de reviure un guerracivilisme superat, sa premsa més pròxima a qui comanda sentenciava: "UN 85% DE PALMESANS S’OPOSA A ESBUCAR ES MONÒLIT DE SA FEIXINA" (titular de dia 26 de Març). S’enquesta revelava un aspecte sorprenent: tant pes votants de dretes, com pes de centro, com pes d’esquerres i fins i tot pets apolítics, s’oposició a tomar es monument era majoritari.
Gran part des mèrit de fer arribar a sa ciutadania ses raons per ses quals es monument havia de romandre tal com ha romàs fins ara ha estat obra de sa Plataforma “Salvem sa Feixina”, composta per una vintena d’associacions de veïnats i assessorada per un important gabinet jurídic de Madrid. Tot d’una sa causa ha comptat amb sa simpatia de ciutadans que s’han concentrats cívicament en torn des monument un parell de vegades. També els ha fet costat ARCA (Associació per sa Revitalisació de Centres Antics), es Ministeri de Cultura, Patrimoni i un parell de partits polítics ben representatius. I si no ha comptat amb sa simpatia, sí que ha comptat, almanco, amb sa cautela des jutges i des Consell de Mallorca. No podia anar més errat de comptes es batle Hila quan va decidir, il·luminat, tomar es monument, una mesura que ell pretenia popular i que només ha generat divisió social, malestar, evidència d’un estalinista abús d’autoritat i mostra d’un obstinat i malaltís pensament únic, propi d’un Pactes de “Progrés” que volen comandar, vetlar i regir sa vida de tots es palmesans.
Els empipa es monòlit des creuer Baleares, on moriren tants des nostros (mallorquins i menorquins, reclutes de circumstàncies sense idees polítiques sa majoria d’ells, senzillament carn de canó), perquè els falta objectivitat, claror i prudència. No sé si saben que es mateix any que es creuer va esser enfonsat, es mateix barri de Santa Catalina va esser kafkià escenari de covards i miserables bombardejos contra sa població civil per part d’avions republicans procedents de Barcelona. Sa mateixa anyada en què es mallorquins, en una proporció d’inferioritat d’1 a 5, repel·liren sa temptativa d’invasió des capità Bayo per part de sa Generalitat a Porto Cristo. ¿Se’ls ha passat pes cap reclamar a Catalunya que demani perdó per aquests fets? ¡Ni en somis!
Es creuer Baleares va esser enfonsat per tres creuers contraris després de donar cobertura as comboi que se n’anava cap a África. Es Baleares va esser destruït causant 800 baixes. Es supervivents varen poder esser rescatats per sa marina britànica i lo únic que pogueren fer es barcos germans que tornaven i que poc abans havien estat escortats pes Baleares fou agrair an es britànics s’ajuda humanitària amb aquestes paraules: «Thank you by your humanitarian service. The Spanish national fleet never forget the kindly behavior of the english fellows». Hem de recordar lo evident: aquest monument no és cap florilegi per cap victòria, sinó un recordatori per unes víctimes, una iniciativa sufragada pes ciutadans de Palma (i no per cap institució, ni franquista ni no franquista), que forma part de s’història des barri, obra d’un dets arquitectes mallorquins més destacats des segle, Francesc Roca, exponent de s’escola racionalista. Tot això dins un context d’una guerra loca i fraticida com sa Guerra Civil espanyola.
Sa darrera notícia destacada sobre aquest tema és que per orde des Consell Insular ha quedat suspesa cautelarment sa demolició des monòlit de Sa Feixina. Sa visceral insubmissió per part de s’esquerra cortesana (es a dir, de “Cort”) s’ha posat de manifest amb s’emprenyadura que ha agafat es regidor de “Cultura” amb es cap de servicis jurídics des Consell de Mallorca.
Es furor que incita sa dinamita, ets operaris amb martells hidràulics i ses caterpillars per fer bocins es testimoni històric que fa anys i en virtut d’un pacte entre ses principals forces polítiques, PSIB inclòs, ja fou despullat de tota simbologia ideològica en nom de sa reconciliació, els provoca mal de ventre. És a dir, s’expedient ESTAVA TANCAT, però n’hi ha que reobrin ferides des d’una memòria selectiva i emmetzinada de prejudicis i rancor. Si fos per ells, reviuríem una altra vegada sa gens saludable atmosfera d’un continu guerracivilisme. Tot sigui per utilisar sa tensió social a favor seu. Ho volen esbucar contra es criteri aclapadorament majoritari des poble, ¡i sense tenir ses competències!
Això, senyors, no és democràcia.
