Realment cremats

Al Govern se li havia acudit d’emprar imatges dels dolços tradicionals illencs per il·lustrar aquesta proppassada Diada de les Illes de l’1 de març. A Eivissa, com no podia ser d’altra manera, la fotografia corresponia a un flaó. Però com que l’empresa publicitària contractant devia ser mallorquina i ho desconeixia i els nostres governants no es desplacen ni a sa Dragonera —i sort que els del PP no hi van perquè ja sabeu quina en volien perpetrar a l’illot—, no se’ls en va ocórrer d’altra que promocionar Eivissa amb un flaó cremat fora sucre per damunt ni fulles d’herba-sana! Ja podeu suposar que un flaó així no feia mengera i que això ha desencadenat un gran malestar a l’illa d’Eivissa.

Celebrar la Diada ha servit per recordar-se’n, com a mínim, que a Menorca i les Pitiüses molt majoritàriament no se senten balears; a Mallorca tampoc feim gaire llarg, no vos ho pensàssiu. Però bé, almanco aquí ens inflam com calàpots quan deim que hem de deixar de ser mallorquins per sentir-nos tots balears. Tant se val, si per nosaltres mallorquí i balear vol dir exactament el mateix!

Per això, els mallorquins estan ben tranquils sabent que no hi ha cap opció que el Sr. Fajarnés presenti candidatura al proper Congrés del PP, perquè és eivissenc! Però hi ha qualcú en aquesta formació que tengui tan de discurs com el Sr. Huguet? Ha tengut qualque portaveu socialista millor oratòria que el Sr. Triay? I quan de temps ha de passar per tornar a tenir un parlamentari de la talla del Sr. López Casasnovas? I vos en recordau de quan la Sra. Armengol no volia de cap manera que la Sra. Barceló lideràs el partit socialista perquè era de Menorca...? O quan Olga Ballester de C’s volia impedir les intervencions de Més per Menorca per no haver de sentir, la pobra, dues vegades el mateix!

Idò jo em sent profundament orgullós d’una dona com na Carme Tur, una eivissenca nascuda el 1940 (circumstancialment a Maó), que després d’haver batallat bravament perquè els eivissencs disposassin de radioteràpia a l’hospital de Can Misses, va decidir posar-se al capdavant d’El Pi d’Eivissa i va quedar a quatre vots de ser diputada al Parlament. Pitjor impossible: l’escó se l’acabà enduent Podemos.

Els nostres polítics de torn, tant és qui governi, es creuen que ho arreglen tot amb la quota de posar sempre qualcú de Menorca i de les Pitiüses al front d’una conselleria. Però jo protest contra aquest artifici de pensar que amb un conseller menorquí o un eivissenc ja ho tenim tot resolt. Ens hem rumiat mai de desplaçar una Conselleria sencera a una de les altres illes? S’ha estudiat la possibilitat de diversificar els programes d’IB3 i enregistrar «Temporada alta» a Eivissa o una sèrie filmada pels carrerons de Ciutadella? O ens hem demanat per què el PSIB va torbar-se cinc segons a cedir, amablement, la presidència del Consell de Mallorca al Sr. Ensenyat (MÉS), mentre que a Menorca la història va dur coa i Maite Salord, presidenta del Consell de Menorca per Més per Menorca, finalment serà rellevada a mitjan legislatura per la senyora Mora del PSOE. Els socialistes menorquins volien el Consell fort i no et moguis, i els mallorquins el que no haurien comportat de cap manera hauria estat cedir la presidència del Govern a Biel Barceló. Però és clar, sense formular-se totes aquestes preguntes, és molt difícil arribar a una resposta. I això que és palmària: els polítics i la gent d’allà tenen llur pròpia institució de referència en el Consell Insular de Menorca, Eivissa i Formentera i no el Govern, al qual no poden ni acudir perquè no té allà més que tristes delegacions territorials que fan tant de paper com en Palou a Sa Pobla.

A Eivissa i Formentera, el Consell va anar d’una altra manera perquè allà parlam de dues grans forces estatalistes d’esquerres que són Podemos i el PSOE. MÉS, l’històric PSM, com que sap que allà la ema no la poden veure ni en pintura, s’hi havia presentat amb les sigles d’ENE, sempre obtenint-hi resultats inferiors a Esquerra Republicana... de Catalunya! Eivissa, Formentera i Menorca són ben conscients que no ens poden donar ni una tortada als mallorquins perquè els ho tornam tot realment cremat.