Responsabilitat

Aquesta setmana passada vàrem “gaudir” del viatge d’estudis anual de la nostra escola.

Cinc dies a Andorra, una gran nevada, 24 adolescents carregats d’energia, inacabable, i dos professors carregats de responsabilitats i poques hores de dormir.

Aquí hi ha la clau de volta, la responsabilitat, ser el responsable dels nins i nines que han de seguir unes normes, que per ells es una experiència nova i vital, i que pel professor és un cúmul de obstacles, un seguits de proves, que vas passant al llarg d’una setmana eterna, fet que està provocant que cada cop sigui més difícil engrescar als docents en realitzar aquesta escapada.

Tots tenim responsabilitats, però pareix una paraula que no agrada gaire a aquesta societat que comença la segona dècada del segle XXI, els drets es reclamen constantment, em pareix lògic, però els deures i les responsabilitats ens les espolsam constantment.

Els polítics, o molts d’ells, malauradament, han fet d’aquest acte de llevar-se les responsabilitats un fet habitual, però encara em sorprèn, beneïda innocència.

Uns dels casos més durs, més trists i descoratjadors dels darrers anys, que han sortit a la llum a les nostres illes , és els dels menors tutelats que han sofert abusos sexuals, la condició de menor i de tutelat per l’administració li donen un caràcter encara més dramàtic. Els menors han de poder desenvolupar la seva etapa de creixement en un ambient segur, feliç, no podem robar la infància i la adolescència a cap nin o nina de les illes, a més si això ho ha de fer l’administració pública , el deure és obligatori. Que no ens venguin amb excuses de mal pagadors, que no ens diguin que no hi ha recursos, es cerquen i punt, hi ha altres coses, moltes, que poden esperar, però la adolescència passà i el mal fet és quasi irrecuperable.

Fina Santiago va realitzar l’altre dia un acte de espolsar-se les responsabilitats, va tirar pilotes fora i va endossar les culpes a altres, un clàssic, deman perdó però la culpa la té l’altre. Suposo que hi ha part de veritat en la seva acusació de poca resposta de la fiscalia i la policia, que ja ha hagut de rebaixar, però el que cal fer és posar una solució definitiva, costi el que costi, no podem mirar cap un altre costat o assenyalar el veïnat o el passat, no poden jugar en la vida dels joves que estan baix la seva responsabilitat.

La premsa ha fet la seva feina, ha informat d’uns fets lamentables, pot ser que el problema vengui de lluny, que es remunti a altres legislatures, però ara comanden els que comanden i això, exercir l’activitat de govern, du implícit actuar i això és el que hem d’exigir.

Fina Santiago no pot deixar passar un minut més, no pot consentir que passi un altre cas d’abús, si són altres les administracions que fallen denunciï els fets, clar i català, sense mitges tintes, amb responsabilitat. La joventut és un tresor que l’administració té el deure de cuidar.