Això no arranca

A dia 10 de Juliol l’economia illenca no acaba d’arrencar, basta donar-se una volta per les zones turístiques per veure que tenim i sobretot que tendrem un greu problema.

Ni pla pilot, ni campanyes de darrer moment, pareixen que han funcionat, l’esperada reactivació, aquest 50 per cent d’ocupació , encara no arriba, es fa esperar i tal volta quan arribi serà massa tard per salvar els mobles.

Parlar ara de canvi de model em pareix perillós, els canvis s’han de fer quan controles el rumb del vaixell, però en mig d’una tempesta mundial com l’actual i amb els nostres motors econòmics a mig gas, essent optimistes, no és pot fer un viratge , els perill de quedar a la
deriva és massa alt.

Ara cal un pacte general, un pacte de rescat de mils de famílies i empreses que ho passen i sobretot ho passaran malament, molt malament. Tots volem un progrés , tots volem anar canviant el nostre model econòmic, volem millorar, volem modernitzar, ser més sostenibles, més viables, però això no és un canvi d’un dia per un altre.

Ja ens avisava Antoni Amengual, president del PI, de la importància que “ les institucions siguin conscients i comencin a prendre mesures, per anar, de forma progressiva, cap a un canvi de model econòmic a lis illes Balears. Necessitem un gran PACTE amb tots els estaments socials i econòmics”. No podem tenir tots els ous al mateix paner, cal un canvi de rumb, però de forma raonada i molt, molt, pensada, i Antoni Amengual ens dóna les dues claus, les dues úniques maneres de tenir èxit, progressiva i gran pacte.

Progressiva, sols així podem anar consolidant els canvis que volem, sols els il·luminats i inconscients poden voler fer un canvi radical ara mateix, si que pot ser un punt de partida aquesta crisis per començar un nou camí, però s’ha de fer a poc a poc i be, per no deixar a ningú enrere i intentar que sigui el menys traumàtic possible.

Gran pacte amb tots, és el segon gran element a tenir en compte, aquest tots ha de ser molt ampli, ha de ser transversal, ha d’abastar a totes les institucions, agents econòmics , socials i polítics d’aquí, com també els de Madrid, no podem encarar una reestructuració sens e tenir les eines necessàries a les nostres mans.

Competències en ports i aeroports, en costes, un finançament just, mesures per que el nostre sistema productiu pugui competir en igualtat de condicions amb la península o Europa, són uns exemples del que hem de menester per començar a canviar.

Cal arrencar aquesta temporada per que les condicions de l’hivern no siguin més dramàtiques del que seran i cal aprofitar aquesta sacsejada mundial per començar a canviar el nostre futur immediat.