Pareix que el consum de drogues no és un problema

Ho publicava mallorcadiario.com recentment: “La edad de inicio de consumo de marihuana y cocaína se sitúa en los 14,8 y 15,4 años”, és a dir, abans d’haver acabat l’educació obligatòria.

Que una persona, en edat tan jove, s’inicii en el consum de substàncies estupefaents és l’escenificació del fracàs social. És la desgràcia per al jove i la desgràcia per a la família. L’adolescent no és conscient de la mesura en què està perjudicant la seva salut i el seu desenvolupament futur com adult, però per a la família també sol ser molt dramàtic perquè pares i mares per la impotència en l’intent d’evitar tant el contacte amb els venedors com els greuges de la dependència i això provoca un neguit que afecta psicològicament de manera molt notable.

No obstant, en els baròmetres de les entitats públiques i privades que es dediquen a les anàlisis socials, mai no apareix ‘les drogues’ com un problema que es consideri rellevant. La precarietat laboral, els problemes econòmics, la corrupció política, la sanitat sí que estan sempre entre els primers llocs, però les drogues mai no arriben al 1% en quan a índex de preocupació.

Em deman si realment és així, és a dir, que és una matèria que només preocupa a una persona de cada cinc-centes, o si és que qui ho pateix a la família té vergonya d’admetre-ho, o si la qüestió és que ja està tan estès que es dóna com a fet quotidià.

També pot ser que hi hagi moltes persones que, erròniament, considerin que el fet de “fumar dos porrets” no és quelcom greu. No ho diuen així molts metges i psicòlegs que han de tractar addictes a la marihuana. No només provoca molta addicció, sinó que a més els efectes sobre l’activitat cerebral i neurològica són molt més nocius del que pensam.

Jo sí que ho consider un problema. Digau-me rara.