Okupas

L’ocupació de cases no és un dret, l’ocupació de propietats privades o públiques no és pot reivindicar com un dret que té la ciutadania, un altre cosa és el dret a tenir o gaudir d’una llar amb uns mínims de comoditats, però aquests dos fets no són les dues cares de la mateixa moneda.

Darrerament els mitjans de comunicació és fan ressò de l’ocupació de cases a tot arreu de les illes Balears, fent palès la preocupació que aquets desagradables fets provoquen en la societat illenca, que veu aquestes ocupacions entre la incredulitat i la impotència.

En un democràcia que posa l’accent en ser garantista, no és pot consentir que es trepitgi d’aquesta manera la propietat privada, la tranquil·litat de poder fer, dins el marc legislatiu que escau, el que el propietari d’un bé determinat decideixi. No és pot jugar amb les il·lusions d’una família, d’una persona, que tal volta ha dipositat el seu esforç durant anys o, encara més, durant generacions, en fer de una casa o finca el centre del seu futur.

Està clar que tots hem de tenir una llar digne, que no és pot deixar a ningú al carrer, que cap família ha de passar un vespre dormint al ras, per això calen polítiques decidides de l’administració envers la vivenda pública, cal que l’administració tengui un gruix abastament de cases o pisos que puguin destinar al que realment l’ha de menester. No serà atacant el lloguer turístic que aconseguiran aquest objectiu, com s’està demostrant a Palma, on els lloguers no baixen tot i que el govern de Cort està decidit en prohibir el lloguer vacacional. Una reforma de la llei d’arrendaments urbans, fent més àgil els tràmits per garantir que llogater com propietari respectin els acords que han pactat , si que seria una mesura per incentivar que pisos que avui en dia no és lloguin entressin al mercat. Que l’administració torni a fer habitatge públic, que s’impliqui en la seva construcció un altre cop, si que és una mesura que pot solucionar en part el problema dels lloguers a les illes.

Jaume Font, president del Pi, posava l’accent davant aquesta problemàtica que està incidint a moltes zones de les illes, entre elles Eivissa, Palma o Marratxí, demanat que el Govern s’impliqués més en la protecció de les llars i que actués en les desagradables ocupacions. Aquestes invasions de cases, molts de cops, no són motivades per la necessitat sinó que obscurs interessos són els que marquen aquets fets, provocant la desesperació dels propietaris davant fets consumats que els provoquen pèrdues econòmiques i emocionals.

Cal una resposta contundent davant aquestes ocupacions il·legals que no té res a veure en les necessitats d’una llar, no és un fet pogre ni simpàtic, és un greu problema i el propietari és la víctima.