Noves eleccions, continua l'espectacle

Fa uns mesos vaig escriure que no hi hauria noves eleccions, me vaig equivocar. Pensava que les negociacions s’allargarien fins el darrer moment, que hi hauria crits, renou, aixecades de cul, anades i vingudes, però a la fi, en un moment determinat, un poc de seny, de responsabilitat, de qüestió d’estat, feria que els diferents actors d’aquesta obra arribessin a un pacte, tal volta de mínims, però que evitessin la vergonyosa situació de començar de nou, d’unes noves eleccions.

Però no, ja hi som de nou, pareix que no els importa els doblers que costaran uns nous comicis, ni s’han dignat a establir un límit de despesa, que no els importa la desafecció cada cop més gran dels ciutadans amb la política , que no els importa el be comú, sols els rèdits personals o del partit. Com afirmava Jaume Font cap dels quatre caps principals, Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera, haurien de repetir, si no han tengut nassos d’arribar a un acord, si no n’han sabut, que els canviïn per uns altres ha veure si elles o ells ho fan millor, segur que s’haguessin espavilat i ara tendriem govern.

Si no ens bastava la comèdia madrilenya, per no se menys, afegim un epíleg mallorquí, titulat Units Podem Mes, amb grans actors com Abril, Jarabo, Busquets o Camargo, que per engrescar el vot comencen a tirar-se els trastos pel cap, mostrant les misèries dels altres, actuant com els millors tertulians i tertulianes de programes de Tele5 envers de com a companyes i companys d’un nou producte electoral. A dia d’avui no se qui es pot engrescar en els resultats d’aquest epíleg illenc, molta feina hauran de fer els seus protagonistes per despertar el desig de votar una unió que ha nascut a base de coltellades.

Molts quedam orfes d’un partit d’aquí, que defensi els interessos de les illes a Madrid, en les pròximes eleccions. Ara per ara la unió forçada de Mes i Podemos no convenç a moltes i molts dels seus votants, i no crec que pugui atreure nous votants, tal volta des de Madrid o des de Saragossà o un altre lloc peninsular, es cregui que ja esta fet, que ara sumaran els vots de les passades eleccions estatals i d’aquí a l’infinit i més enllà. Crec que no coneixen el vot illenc, el vot de país i que han de fer molta pedagogia i posar molt d’oli si volen treure un resultats òptims a l’operació feta.

Per altre banda s’ha afegit un convidat nou al vodevil polític illenc, un actor de la veia escolà, en molts d’anys rodant pels escenaris, però que ara viu les seves hores més baixes, el PP Balear. Després de treure uns resultats dignes en les eleccions estatals passades, va i embulla la troca eliminant el seu millor candidat i començant una altra guerra interna, ja no se quantes vans, per la tria del nou candidat o candidata. Qualsevol pedra que es mogui en l’estructura pepera illenca fa trontollar tot l’edifici, fins que no posin nous fonaments, fins que no aclarin el que són i el que volen ser no se’n sortiran, massa famílies , massa idees contradictòries, massa mirar al carrer Génova de Madrid i no als pobles de les illes. Ja no és pot ser blanc i negre al mateix moment i lloc, el canyellisme ja no és una solució, ja no pot ser, amb un PP cada cop més dreta, centralista i espanyol, tal volta ho intentaran, certs sectors ho voldran, però a la llarga tornaran al discurs oficial i central, sinó volen ser com el PSOE que té un discurs diferent per cada autonomia i que s’està quedant sense camí propi.

Com deien uns dels grans, Quenn, “The show must go on”, d’aquí poc el desenllaç, esper que definitiu, amb sorpreses o no, però confí que els actors estiguin, aquest cop, a l’altura del paper.