Trastos a Foravila

Sempre que visit un país centreuropeu com França, Àustria, Suïssa o Baviera no puc evitar un sentiment d'admiració i enveja per sa netedat des seus camps i boscs, de ses voreres de ses seves carreteres, des seus rius i inclús dets afores de ses seves ciutats. Ni un paper, ni una bossa de plàstic, ni una gelera esbutzada. Ben diferent de Mallorca on és impossible fer una volteta per s'illa i no topar-se amb mostres d'incivisme indignants. Assuquí un matalàs que han tirat en es marge d'un camí, assullà un caramull d’escombros d'obra, més assullà bosses de fems domèstics devora televisors inservibles o pots de pintura buits. En fi, que un no pot fer una volta sense que se retgirin es budells i li pugi sa tensió de sa sang. Aquestes pràctiques no només alteren es fetge de qui les contempla, també afecten molt negativament es medi ambient, es paisatge i sa nostra imatge col·lectiva, davant noltros i també davant es nostros visitants.

Duim molts d'anys denunciant i xerrant de sa qüestió, però es fets segueixen ben igual o pitjor. Ses mesures que s’han preses de forma absolutament descoordinada per ses nostres autoritats no han servit de quasi res. Segueix regint sa llei de sa selva, i es qui guanyen són es barruts de sempre.

Me permetin suggerir un parell d'actuacions que crec sincerament que ajudarien a solucionar aquest greu problema.

1.- Educació. Se sol comentar, i és cert, que això no és més que una mostra d'incivisme, de falta d'educació. S'ha d'educar i fer que es nostros nins reparin lo important que és mantenir net i ordenat es nostro entorn. I també s'haurà de educar es nostros majors amb campanyes divulgatives que refusin aquestes males pràctiques. Però no basta amb educació. Sempre n’hi ha que no aprenen sa lliçó, i no podem esperar quaranta o cinquanta anys que desapareguin ets actuals responsables de sa barbàrie, i tampoc podem suposar que tots es nous ciutadans seran rigorosament respectuosos amb so nostro medi ambient.

2.- Llocs de depòsit legals. Molts dets abocaments se produeixen perquè és incòmodo desplaçar-se a un abocador legal per sa seva llunyania i perquè és car depositar ses deixalles. És necessari repartir adequadament per tota s'illa una xarxa de centres legals on, per preus mòdics, se puguin deixar qualsevol tipo de trastos o deixalles. S'Administració competent se’n comanaria de traslladar periòdicament es residus acumulats en aquests centres de recollida en ets abocadors legals.

3.- Unificació i aclariment de competències. Avui en dia, ses competències de netedat, policia i sanció dets abocaments de residus i deixalles correspon principalment an ets ajuntaments. N’hi ha de més vigilants i més durs amb ses sancions, d'acord amb sa voluntat des seus polítics i ses seves ordenances municipals, però n’hi ha també totalment indolents amb ses seves obligacions. Per complicar la cosa, resulta que altres administracions també tenen importants competències. Així, si s'alerta un ajuntament que en un torrent des seu terme municipal hi ha un abocament de plàstics o de filtres de gasoil o d’escombros, contesten que han de cridar sa Conselleria de Medi ambient, responsable de sa netetja des torrents. Si s'abocament és a una carretera, es responsable és es titular de sa carretera que sol esser es Consell. En definitiva, resulta que, o perquè és un ajuntament petit sense medis, o perquè és una administració sense pressupost, se torben de vegades mesos fins que s'arrepleguen ses deixalles. Per tot això, pareix que lo més adequat, ja que és un problema que afecta tot es territori de Mallorca i tots es seus habitants, és que sa competència per sa seva definitiva eradicació correspongui an es Consell de Mallorca qui, per altra part, té encomanat es tractament de tots es residus generats a Mallorca.

Hauria d'esser es Consell qui, amb sa col·laboració franca i decidida dets ajuntaments, de s’administració de s'Estat i des Govern, fixàs es punts de recollida i es seu funcionament, qui vetlàs, impulsàs, cuidàs s'educació ciutadana, i qui coordinàs sa labor policial des diferents cossos implicats: policies locals, Guàrdia Civil, forestals, etc...

És an es Consell a qui s'haurien de dirigir ses denúncies, almanco ses que se detectassin a foravila. Tant important és també elaborar una normativa a nivell insular que establesqui fortes sancions, que castiguin s'incivisme i que an es mateix temps siguin exemplars. Ses diferents policies, guardes i inspectors haurien de tenir entre ses seves prioritats vetlar sa netedat des nostro entorn i medi natural, cosa que ara no succeeix. Quan aglapesquin un parell d’infractors, els imposin fortes sancions, i se faci conèixer convenientment ses sancions, s'haurà guanyat molt en sa tasca d'eradicar aquests fets tan lamentables.