Si por una foto se dimite, por robar ¿qué?

Aquest és un meravellós recurs útil que vostè està proporcionant i que li donen gratis absent en el preu. M'encanta veure els llocs web, que comprenen el valor de proporcionar un recurs de qualitat útils de forma gratuïta. És la vella el que va, torna el programa.

Això va ser una mica de matèria interessant. Gràcies per publicar-lo.

Sr. Carbonell, en primer lloc disculpi que no m'identifiqui però la meva situació laboral no m'ho permet. A una col·laboració seva me va parèixer entendre que vosté és professor d'un institut i m'extranya que una persona que ha superat una formació universitària extensa, que ha passat un curs d'adaptació per poder ensenyar aquells que dirigiran la societat d'aquí uns anys, no sigui capaç d'entendre els motius de les coses, simplement es quedi en les primeres conclusions i faci afirmacions dignes de Belen Esteban. D'entrada, riure's d'algú, ni tans sols que sigui ministre, no és delicte i robar sí, per tant el sil·logisme ja està mal plantejat. D'altra banda, què ensenya vostè als seus alumnes? Què li hagués semblat si una alumna li hagués presentat el fotomuntatge amb la cara d'ella i la frase "el que s'ha de fer per aprovar"? L'hagués mirada a la cara? La mirarà si un dia passa això? No sé per quin institut es passetja (em consta dir treballa) però estic ben content que no sigui el dels meus fills. O potser no, així li hauria pogut dir això a la cara.

Cierto. Lo que pasa es que ella ha dejado claro, sin que nadie ni nada pueda dejarlo en duda, que carece del minimo de celebro, dignidad o sentido comun, para merecerse cualquier cargo. Por infimo que sea. Pueden verlo millones de personas y nada cambiara eso. Para probar y castigar un robo es necesario que el aparato de la justicia trabaje y que lo haga de forma apropiada. La inmunidad en que han vivido les ha convertido en seres muy ingenuos, entre otras cosas mas dañinas.