A banda de les discussions tècnic jurídiques sobre els tipus delictius, resulta molt interessant analitzar les diferents estratègies de les defenses. Com per tot a la vida, tenir una estratègia clara i definida resulta clau i a un procediment penal, indispensable per afrontar-lo amb un mínim de garanties.
Hem pogut assistir en aquest procediment un canvi d’estratègia penal dels principals acusats (Diego Torres i Urdangarín), rellevant.
Efectivament durant la instrucció el Sr. Torres i el Sr. Urdangarín es varen barallar. Que dos acusats es barallin és la situació ideal per a qualsevol acusació, és garantia segura que sortirà de tot en el decurs de la seva brega. Va ser letal per ambdós acusats.
Ara bé, aquesta situació és temerària pels interessos dels dos acusats al judici oral. Sembla que davant aquesta perspectiva, ambdues defenses podrien haver pactar l’única estratègia possible per minimitzar els danys: no fer-se mal i culpar al Sr. Miguel Tejeiro (secretari de l’Institut Noos) que no és acusat. Era el més previsible, mantenir l’enfrontament era suïcida.
Aquest nou escenari ha incomodat al Ministeri Fiscal que ara haurà de batallar més dur per provar les seves acusacions.
