Sa televisió pública balear, IB3, hauria de tenir un paper essencial en sa preservació i sa promoció de ses modalitats lingüístiques de Balears: es mallorquí, es menorquí i s'eivissenc. Digam-li balear per englobar-les. En un context on sa globalització i sa uniformització lingüística representen una amenaça per sa diversitat cultural és fonamental reflexionar sobre per què aquest mitjà ha de prioritzar aquestes varietats a ses seves emissions.
Sa protecció des drets lingüístics està contemplada tant a sa Constitució Espanyola com a s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears. Aquest darrer reconeix es “català”, en ses seves modalitats insulars, com a llengua oficial an es costat des castellà. Més enllà de ses normatives generals, però, s'ús de ses varietats lingüístiques específiques respon a un dret cultural des ciutadans: lo de ser representats en sa seva pròpia manera de xerrar. ¿O és que hem de ser manco que altres comunitats lingüístiques?
Aquestes modalitats no són mers dialectes sinó expressions vives des patrimoni lingüístic de cada illa, carregades d'identitat i emocions. Respectar-les i difondre-les a sa televisió pública és és sa millor manera de fer que ets habitants de Balears se sentin reflectits an es principal mitjà de comunicació regional. Fer com si no existissin aquestes particularitats és una manera d'invisibilitzar an es que ho xerram.
IB3 té sa capacitat, o l’hauria de tenir, i sa responsabilitat de ser una referència de sa difusió d’aquesta riquesa lingüística, oferint continguts que no només informin o entretinguin, sinó que també ajudin a mantenir viva sa nostra manera de xerrar, mostrant a sa població sa pluralitat i es valor de ses nostres formes pròpies. Per exemple, incorporar es lèxic, ses expressions i ses formes de dir locals en programes educatius, informatius o d'entreteniment pot ajudar an es més joves a familiaritzar-se i sentir-se orgullosos de sa seva herència cultural, perquè no vagi desapareixent ni se vagi homogeneïtzant baix pressions externes I també, que es més grans hi trobin sentit de pertinença amb es llenguatge de sa televisió pública. Tots mos hauríem de poder sentir identificats.
Quan una comunitat escolta ses seves modalitats lingüístiques an es mitjans, experimenta un reconeixement que enforteix es sentit de pertinença Supòs que això no agrada an aquells que tenen prejudicis amb so balear. A Balears, on cada illa té sa seva identitat particular, i an es mateix temps una identitat lingüística en comú i compartida, prioritzar es balear promou un missatge d’inclusió i respecte cap a ses peculiaritats locals, creant un espai comú on tots es ciutadans se sentin valorats.
A un món on es mitjans digitals globals i ses grans plataformes de contingut són en castellà o fins i tot llengües estrangeres, s'ús des mallorquí, menorquí i eivissenc a sa televisió pública actuaria com un contrapès crucial. És una manera de resistir s'homogeneïtzació lingüística i de reivindicar un model que posa en valor sa llengua pròpia davant de sa pressió uniformadora des mitjans massius.
Maldament es balear no té un reconeixement oficial, es seu ús quotidià passa per dificultats, especialment en es consum audiovisual. IB3 hauria de ser un pilar per sa normalització lingüística, amb sa presència constant i natural de ses modalitats balears dins sa seva programació. Això no només farà que s'idioma tengui més presència en es dia a dia, sinó que també enfortirà es vincle emocional de sa població amb sa seva llengua. I és que, a damunt, ho pagam noltros, es ciutadans, amb sos doblers des nostros impostos.
IB3 ha de ser un espai on es mallorquí, es menorquí i s'eivissenc ocupin un lloc preferent, no com una concessió anecdòtica, sinó com un compromís ferm amb es drets lingüístics, sa diversitat cultural i sa cohesió social. Aquest enfocament no només enforteix es balear com a element identitari, sinó que també posiciona sa televisió pública com un model a seguir en sa defensa de sa pluralitat lingüística en un món cada vegada més uniforme.