Es betlem que va travessar la mar: entre sa tempestat i la providència

Era l’any 1536, i es Mediterrani s'engronsava com un gegant furiós. Per ventura coincidia en Setmana Santa, quan es temps té per costum fer de ses seves. Ses ones rompien amb fúria contra sa quilla de sa nau mercant, i es capità Domingo Gangome, xop i sense forces, va alçar sa veu cap al cel:

—"Mare de Déu, si deixau que arribem a port, vos promet una imatge que honrarà sa vostra sagrada presència!"

A sa bodega de sa nau, plena de caixes i teles xopes, hi havia, entre altres coses, ses figures d’un betlem napolità, obra d’un taller reconegut, probablement es dets Alamanno, situat a sa cort de Ferran d’Aragó, virrei de Nàpols i València. És possible que es seu destí final fos sa Catedral de València, però sa barca, empesa per sa força des temporal, anava a la deriva. Quan el cel, a la fi, va mostrar un poc de misericòrdia, un llum enmig des vespre va mostrar sa costa de Mallorca, que s’alçava com una promesa de salvació.

Es port de Palma va rebre sa nau, i es frares des convent franciscà de Nostra Senyora dels Àngels de Jesús varen ajudar a sa tripulació, oferint-los refugi i provisions. Es capità, descansat i agraït d’haver sobreviscut, se’n va recordar de sa promesa feta enmig des temporal. Amb humilitat, va demanar an es prior des convent que triàs lo que volgués com a exvot a la Mare de Déu, per haver-los salvat des mal temps. Es prior, en veure una magnífica representació des Naixement de Jesús, va triar aquell bell conjunt de figures.

Però, poc a poc, es capità va anar oblidant sa promesa que va fer quan l'estrenyia sa por. Però qualque cosa el va inquietar es dia que havien de tornar a partir. Maldament va sortir es sol en un dia de cel clar i es vent pareixia favorable per partir, sa nau no se movia. Pareixia que qualque cosa no el deixava partir, una força que no se veia, i que per més que cercaven, no arribaven a sabre què podia impedir que poguessin sortir.

Es frares miraven des de sa vorera. Qualcuns conten que aquests, amb so seu entusiasme, podrien haver actuat discretament, per ventura fermant s’embarcació a un tronc amagat per davall s’aigo. Altres, insisteixen que va ser obra de la Mare de Déu que va impedir que poguessin partir.

Apurat i temorós, es capità va recordar sa seva promesa i va accedir a entregar sa càrrega sagrada, i ses figures des betlem varen ser portades en processó fins an es monasteri. Es frares, amb càntics i lloances, varen col·locar es conjunt a un lloc d'honor, on s'escena des naixement de Jesús quedaria gravada per sempre, a sa devoció mallorquina.

Es betlem napolità és un llegat de fe i mar. Esculpit amb mestratge entre 1475 i 1480, se va convertir en un tresor insular. Ses seves figures, marcades per s'estil gòtic des taller des Alamanno, pareixien cobrar vida en es joc de llums i ombres de ses espelmes. Sant Gaietà, qui havia revitalitzat sa tradició des betlems a Nàpols només tres anys antes des peregrinatge des Betlem de Jesús pes mediterrani, estaria orgullós de com aquestes figures, varen travessar mars per inspirar a una nova comunitat.

Si és llegenda o realitat, no s'ha pogut comprovar, però es fet és que aquest Betlem de Jesús és molt més que un conjunt de figures esculpides; és es reflex de la mar amb temporal, de promeses fetes a on l'esperit se perd, i de s'habilitat de sa fe, per fermar es cors. Cada figura, des del Bon Jesús fins an es pastors, guarda un fragment d'aquell vespre, on la Mare de Déu no va permetre que una nau partís sense abans complir sa seva promesa.

A lo llarg des segles, es betlem ha resistit guerres i oblits. Durant sa Guerra Civil Espanyola, va ser amagat per a protegir-lo de sa destrucció. Més tard, se va restaurar retornant-li sa vida que es temps li havia robat.

Avui a s’iglésia de L'Anunciació, coneguda a Palma com La Sang, continua sent testimoni d'aquell viatge atzarós i des vincle invisible entre el cel i la terra.
Des de l'any 2014, sa capella a sa que es va instal·lar es Betlem de Jesús, roman tancada an es públic per motius de restauració de s'entorn i de ses figures des Betlem.
En darrers mesos, cartes escrites per Sa Fundació dirigides an es Consell de Mallorca, sol·licitaven informació sobre s'estat d'aquestes obres de restauració, perquè res se sabia des seu avanç. I dic, se sabia, perquè mentre s'escrivien aquestes línies, es Consell de Mallorca va anunciar s'inici de sa restauració de sa cova que forma part des conjunt escultòric i que s'han publicat es plecs de condicions per sa licitació de ses feines de restauració i manteniment de ses figures que conformen es Betlem.

Esperem que aquestes feines se finalitzin i puguem disfrutar de ben nou de sa bellesa d'aquest Naixement.

Fonts històriques i inspiració

Aquest relat s'inspira en sa història des betlem napolità que se conserva a s'iglésia de La Sang a Palma.
S'arribada des betlem a Mallorca se vincula a relats orals i documents que nomenen sa seva presència an es convent de La nostra Senyora dels Àngels de Jesús, administrat per s'Orde Franciscana. Encara que no se conserven registres detallats des trasllat, es context històric de s'època —incloguent sa importància des comerç marítim i es freqüents temporals an es Mediterrani— ofereix un contexte plausible. A sa pintura des segle XVIII, conservada a sa mateixa iglésia de L'Anunciació, representa aquesta llegenda.

Bibliografia:

• “El belén cuatrocentista del Hospital Provincial de Palma de Mallorca” Gabriel Llompart Moragues (1927-2017).
• "Oro, Incienso y Mirra. Los belenes en España" Letizia Arbeteta, doctora en història de l’art.

Ses dades actuals de sa restauració des naixement i de sa gruta que el guarda se basen en ses comunicacions oficials des Consell de Mallorca i en sa cobertura realitzada per Sa Fundació i medis locals.