Ni Terra ni pit

En aquests moments, es pot dir que les conseqüències de la pandèmia, el preu dels carburants i l’electricitat i la crisis Rússia-Ucraïna, són les qüestions més importants a les quals ens enfrontam els ciutadans. Però la vida no només està feta de coses importants. A vegades, qué dic a vegades!, molt sovint, ens entretenim amb trivialitats que, tot i no donar de menjar, ens fan la vida més trempada.

Això és el que ha passat aquest cap de setmana amb la polèmica elecció de la cançó que representarà España al festival d’Eurovision 2022. Els mitjans de comunicació més seriosos, entre els que s’inclou mallorcadiario.com, s’han fet ressò de les fortes protestes de “tongo” que hi ha hagut a les xarxes socials. I, per si no la sabeu, la història ha estat aquesta:

Un jurat de cinc persones, que tampoc no és que fossin de reconegudíssim prestigi, decidí, en contra de la clara voluntat popular expressada a través de missatges SMS i telefonades, que Televisión Española ha d’enviar a Torí (Itàlia) la cançó SloMo, que té la següent lletra:

Let's go! Llegó la mami

La reina, la dura, una Bugatti

El mundo está loco con este party

Si tengo un problema, no es monetary

Yo vuelvo loquito a todos los daddies

Yo siempre primera, nunca secondary

Apenas hago doom, doom

Con mi boom, boom

Y le tengo dando zoom, zoom

Por Miami

Y no se confundan

Señora y señore

Yo siempre toy ready

Pa romper cadera, romper corazones…

Idò, aquesta poesia digna de Garcilaso de la Vega s’alçà guanyadora front a la preciosa “Terra”, la preferida del públic i interpretada en gallec, i també per davant de “Ay mamá” que fou l’aposta més sorprenent en tots els sentits al exalçar la figura del pit com a imatge de la maternitat. La guanyadora, cantada i ballada per Chanel una cubana de qui han dit que pareix una còpia de na Beyoncé, malgrat tenir menys del 10% del vot popular, va ser col·locada a dalt de tot pel jurat del programa amb una maniobra bastant lletja contra les gallegues Tanxungueiras. I d’aquí que les xarxes socials cremassin dissabte vespre i que aquells que havien destinat 1,45 euros a votar la seva cançó preferida es mostrassin molt indignats.

Tot d’una n’hi va haver que varen cercar els motius pels quals RTVE havia optat per arreglar els resultats d’una manera tan barroera. Els detectius privats de Twitter tot d’una cercaren connexions de les persones del jurat, i trobaren una relació entre una membre i la cantant guanyadora. També es va dir que el jurat tenia dos membres que, al no ser espanyols, els interessava que la cançó guanyadora fos magre i així eliminar competència als seus respectius països. No obstant, la periodista musical Elena Rosillo apuntava cap a una direcció molt més creïble quan va publicar el següent:

RTVE propuso hace tiempo el tema de SloMo a varias productoras que lo rechazaron. Mágicamente, aparece en Benidorm Fest de la mano de una artista desconocida que gana gracias al “jurado” y a un voto “demosconosequé” sacado de la manga. Gana RTVE.

I és que, el gran negoci de l’Eurovisio són els drets d’autor. En poques paraules, i com no podia ser d’altra manera, més que una motivació ideològica relacionada amb la realitat plurinacional d’Espanya o amb l’empoderament femení, el que va fer que Espanya es presenti a Eurovisio2022 amb un reaggeton cantant en spanglish de lletra absurda -com totes les del ‘perreo’- és, una vegada més, allò que ho mou tot per darrera: els doblers.