Aeroport, república independent

La vida tristament segueix igual, ara ja, baix el sol clar i nítid de primavera, la segona de la pandèmia. La improvisació, els canvis de criteris, la sensació de que res es segur, la inseguretat, són les notes dominants d’aquesta partitura que el coronavirus fa més d’un any ens fa interpretar, o millor dit, ens obliga a ballar. Sols, certes notes discordants, la majoria sorgides de la societat civil, posen seny a la cançó, com per exemple la plataforma Vacunes, Salut i Economia, encapçalada per Miquel Munar, que des de la lògica i amb un discurs sense estridències ni extremismes posa seny a una situació cada dia més difícil d’entendre i defensar.

Des d’una Europa desnortada, on fins i tot referents polítics com Angela Merkel, han de fer passes enrere i desdir el que havien anunciat, amb una política de vacunes amb més ombres que clars, passant a la política més propera on la presidenta Armengol , fins fa poc, gran protagonista del panorama polític autonòmic, dominadora de la situació, ara erràtica i més tota sola que mai, sols la falta d’un cap de l’oposició potent , fan que la seva estrella no s'acabi d’apagar.

Un dels grans drames d’aquestes illes maltractades pel sistema político-administratiu espanyol, és la falta de poder de decisió damunt l’entrada i sortida principal a la nostra autonomia, els aeroports.

Recordant un anunci d’una marca de mobles escandinaus, em semble que quan arribam a Son Sant Joan, arribam a la república independent d’AENA, estrany organisme madrileny que controla les vides dels illencs quan volen abandonar o retornar a la roqueta.

Ja no ens estranya que facin obres quan vulguin, que preguin decisions del futur sense consultar el que volem o necessitam els habitants de les illes, o per exemple, que planetgin fer infraestructures solars sense contar gens ni mica amb els veïnats de tota la vida, tot això els da el mateix, l’ únic que interessa és la conta de resultats, els beneficis anuals.

Però ara, amb una crisis social i econòmica sense precedents a les illes, amb un futur immediat que penja d’un fil, si no salvam aquesta temporada, si és com la passada, no puc ni imaginar com en sortirem, el control de l’aeroport esdevé encara més clau i necessari. Les perspectives no són gens bones, primer la falta total de pes polític del govern Balear a Madrid, declaracions de la presidenta afirmant que no controla l’entrada d’estrangers, és un fet simptomàtic que no hi ha cap coordinació
en la política turística del govern central amb l’autonòmic. Un altre dada que em sembla tràgica, fa uns dies, després de més d’un any de pandèmia, es va anunciar que les inspeccions dels passatgers estrangers, que han de venir amb una prova negativa, seria general i per a tot-hom, no aleatòria com s’havia fet fins ara, deu meu, és a dir que fins fa uns dies, després de patir tancaments i no poder reunir-mos ni en la nostra mare o pare, després de sacrificar la nostra mobilitat i economia de molts de negocis, entrava gent sense cap tipus de control, sols si tenies un poc de sort, o mala sort, et demanaven proves o documents acreditatius del per que del teu viatge, i això amb el nostre govern , que no pinta res de res i no pot posar un control exhaustiu, sols pot reclamar, res més, estem en mans del gerent, president o junta, el que comandi, d’AENA, molt trist.

Es posen informadors que van pels carrers i places dels pobles i ciutats, però no podem posar informadors i controladors que demanin i ajudin a totes les persones que venen i entren a les illes per que compleixin amb el reglament acordat?, no això no ho podem fer, amb AENA hem topat.

El control dels ports i aeroports són claus pel nostre futur, sense poder decidir en la gestió d’aquestes infraestructures no podem controlar el nostre devanir i ara, més que mai, ens jugam el present, el pa de cada dia, el futur immediat.