Em toca la vacuna

Avui em toca posar-me la vacuna d’Astrazeneca, com a professor, segons l’ordre establert per les autoritats sanitàries, m’han cridat per vaccinar-me, i hi aniré amb alegria i completament convençut que és l’únic camí que tenim per retornar a l’enyorada normalitat.

La polèmica sobre les vacunes em sembla estèril, improductiva i innecessari, que no dur enlloc, primer cal tenir present que és voluntària, com és normal en un país democràtic, l'obligatorietat a vaccinar-se no seria legal ni èticament sostenible, per tant davant aquest procès la decisió ha de ser personal i no seré jo el que critiqui la llibertat de vacunar-te, però ara per ara pareix que tot-hom és viròleg o expert amb vaccins i estem envoltats de desinformació.

Cal recordar els inicis, primer, ara pareix que ja fa molt de temps, la notícia és centrava en la carrera, en quan arbrarien les vacunes, i la veritat és que el món científic ha demostrat que quan està ben dotat pressupostàriament i té un objectiu comú pot fer avanços increïbles. Sols puc tenir paraules d'agraïment i admiració als milers de científics que és dediquen a la investigació i que donen solucions reals als grans problemes. Que s’ha convertit en un gran negoci, això és indiscutible, però que voleu que vos digui, el doblers mouen el món, això no és nou, ara toca, des de les autoritats polítiques, intentar ser el màxim igualitari possible i que la solució trobada arribi a tot el món.

Quan varen arribar els vaccins, el problema és va centrar en les coles, en qui el rebria primer o segon. Tal volta si la vacunació hagués estat més ràpida no tendríem aquest problema. Aquí hi ha dos problemes, un, els que s’han botat la coa per la seva cara guapa i l’altre, la falta de protocols clars, no és pot donar peu a la interpretació en un procés tan cabdal, tan mediàtic i que influeix en la nostra vida al cent per cent. Crec que es varen equivocar, les interpretacions les carrega el dimoni i l’únic que han provocat és més crispació, en un moments d’una gravíssima crisis econòmica i social, l’ètica i l’estètica a cops estan molt unides, com per exemple en la vacunació de les Infantas, que no han fet cap favor a la imatge de la corona espanyola, ja tocada pels escàndols protagonitzats pel seu pare, ara elles posen més llenya al foc, a cops pareix que els seus assessors són republicans.

Després va venir la lentitud del procés, cosa que està posant a prova la fortalesa de la Unió Europea, que està fent aigua per tots els costats, amb països que anuncien que tiraran pel dret i surten de la política comuna de lluita contra el Covid, debilitant, la ja fràgil i discutida, unió.

Ara per acabar amb la polèmica vacunació, s’està parlat de la ideonitat de cada vaccí, s’està fent una classificació irreal entre vacunes bones i dolentes, ara tots som experts amb malalties infeccioses, en pandèmies i les seves solucions, la desinformació és immensa, les discussions a la sala de professors, per exemple, surrealistes.

Els mitjans de comunicació, no tots, posen el punt de mira en el que és negatiu, en les reaccions adverses, que tal volta han tengut sempre les vacunes, en vers de que, tal volta, estem sortint d’una vegada d’aquesta maleïda situació.

Tot i això, tot i la pressió negativa, tot i certs famosillos incontrolats i inconscients, tot i els super experts que trobam cada dos per tres, que sempre tenen informació de primera ma, tot i això, la majoria de gent va ha vaccinar-se, coherentment, responsablement, esperant respectuosament quan els toca, sense fer comèdia, com l’apotecari Bauzá, per que el poble si que dona lliçons d’ètica i estètica, per què la crisis la sofrim nosaltres, no els que se'n van als Emirats a vacunar-se, i creim i cercam una solució per tots, no sols per uns pocs, una sortida per aconseguir un demà millor.