Qui ens llegeix?

Abans de començar aquest article he revisat tots els que he escrit fins el dia d’avui, per recordar els temes que he tocat i que m’han servit per expressar els meus sentiments, idees i opinions, sense cap dubte importants per mi i que d’alguna manera hagin pogut ser interessants pels lectors, o al menys, per
simple curiositat.

No sempre n’he sortit satisfet, d’alguns n’estic content, d’altres no tant i d’altres gens, però son els meus, no pretenc arribar a la mestrança dels grans articulistes dels nostres diaris, be en paper o digitals, als que tinc una sincera admiració i perquè no, una mica d’enveja, la gran diferència mitjançant entre ells i els aprenents com jo, es la qualitat en la redacció, la utilització de les paraules, la professionalitat, però lo que si ens iguala son les ganes de fer-ho bé,de ser honest, de transmetre opinió sincera, de ser un mateix, de no voler demostrar lo que no ets, de ser coneixedor de les pròpies limitacions, això et fa creïble.

Però vull arribar al fons de la qüestió, qui ens llegeix? Hi ha vegades que tinc la sensació de que ens llegeix poca gent, almenys a mi, Mallorcadiario, al que jo escric, no dona cap informació del nombre de lectors que llegeixen els articles, no es una queixa, es solament que no ho sé.

Jo escric en la confiança de que les meves opinions interessen mínimament als lectors, encara que no hi estiguin d’acord en lo que transmetre’n, qualcuns m’ho fan saber i els hi agraeixo, sempre s’aprèn de les seves opinions i desacords expressats amb correcció i sobretot amb educació, encara que ni ha que discrepen amb grosseria, en aquests, també els accepto.

Cada dilluns penjo els meus articles a Facebook, perquè arribin a més gent, sense esperar l'opinió dels “palmeros” de torn o dels compromisos dels amics o coneguts que a la fi no son més que, com a molt una dotzena, encara que tots son ben legítims. Vull pensar que ens llegeix més gent, escric perquè crec que la nostra opinió pot interessar a un grup de lectors amb ganes de informar-se de temes d’actualitat, igual que jo ho faig, llegeix a tots els articulistes de Mallorcadiario.

A l’hora de asseure’s davant l’ordinador , hi ha vegades que tens lo que en diuen “la síndrome del full en blanc” que fa que sigui més laboriós començar a escriure, al contrari, hi ha vegades que el tema brota tot d’una i es fàcil agafar-hi el fil. Degut als anys que he viscut envoltat de política i polítics, m’agrada donar l’opinió de com fan la seva feina, que no sempre és encertada, que no sempre pensen en els ciutadans,que fan lo que faci falta per conservar la poltrona, que no sempre diuen la veritat, i aquestes opinions, poden tocar la fibra sensible dels que no hi estan d’acord i que carreguin contra l’articulista, però com he dit abans, per mi sempre son ben rebuts.

Avui no escric sobre les eleccions basques i gallegues, és lo més fàcil i un bon recurs, però ja ni ha que ja ho faran, i segurament millor que jo. La incògnita per mi en aquest moments es saber qui ens llegeix, si interessa a qualcú les nostres opinions, sabem que un bon titular hi fa molt, és importantíssim, es la primera passa del camí, depèn de l’habilitat de l’escriptor, un repte ben interessant, però en definitiva, qui ens llegeix?