Cal donar una passa endavant

En aquests mesos estranys que ens ha tocat viure, des del confinament a una mal anomenada nova normalitat, on tot és possible i res segur, crec que és hora, si no ha passat ja, que els mestres i professors, donem una passa endavant per la societat.

La crisis sanitària va recaure , en tot el seu pes, en el món hospitalari, metges, infermeres, auxiliars, tècnics, administratius, i un llarg etcètera de grans professionals, que en un esforç titànic, varen estirar del carro i varen demostrar a tots que la sanitat és essencial per una societat avançada, que les retallades són tirar-se pedres a la pròpia teulada, que hem de dotar de tots els mitjans possibles al nostra abast als professionals de la sanitat, sols des de la misèria personal i des de la miopia absoluta un polític, o un gestor, pot regatejar, pot menysprear, la tasca feta aquests mesos des dels hospitals i centres socio-sanitaris.

La societat els aplaudia, altres col·lectius també varen estar a primera línia, no m’agrada aquesta categoria gratuïta que certs comunicadors han decidit , no m’agrada l’adjectiu d’herois i sobretot el que m’agrada menys és la generalització del qualificatiu ja que provoca la seva banalització i pèrdua d’importància.

No cal fer un llistat dels grups que han sofert durant aquesta crisis, crec que som molts, sinó tots, els que d’una manera o d’altre hem demostrat que vivim a una gran illa i que la immensa majoria de mallorquines i mallorquins hem passat amb nota les exigències del maleit Covid19.

Som mestre, d’educació secundària, cada dia repàs mails, corregesc treballs, em comunic amb els alumnes, intent que repassin el que han aprés o reforcin els continguts de la matèria. Crec que molts hem fet un gran esforç d’adaptació, d’aprenentatge digital, des de casa, amb els nostres recursos i que, amb clars i ombres, més o manco ens n’hem assortit.

Però les fases van acabant, els treballadors que afortunadament conserven els seus treballs, retornen al lloc de feina, la societat s’està posant de nou en marxa, en cautela, a poc a poc, però hem d’arrencar i els docents han de fer una passa endavant i tornar a les escoles i fer de l’educació un referent de com sortir de aquesta llarga, llarguíssima, crisis.

No em sent gaire representat pels que parlen de les escoles als mitjans de comunicació sempre amb el no a la boca, amb la negativitat per senyera, no això no me representa. Està ben clar que és una situació difícil i nova, que el senyor conseller no té totes les respostes, ni les pot tenir, també crec que ha faltat més planificació, més transparència, però ara, els mestres i professors han de ser generosos, amb el seu temps , amb el seu esforç.

Cal tornar a les escoles, cal no posar cap pedra en el camí, ni una pedreta, per què els nostres alumnes puguin tenir el millor final de curs i sobretot el millor setembre possible. La salut comanda, això està escrit en foc, la retornada a les aules és complexa i problemàtica, però no ho ha de ser per part nostre, hem de ser totalment generosos. Jo sí que vull preparar aules el mes de juny per que estiguin llestes pel setembre, jo si vull moure cadires i taules, jo si vull donar oportunitats , totes, als alumnes que puguin fer consultes o tutories, ara és el nostre moment, no reclamem aplaudiments, primer presentem responsabilitat i exemplaritat.