Després del gran ridícul fet pels grans, grans pels números no per la seva visió d’estat, partits de l’estat espanyol, ens aboquen a un territori desconegut, a unes noves eleccions que poden ser més incontrolables del que pensen certs líders polítics.
Està ben clar que no han sabut ni han volgut arribar a acords. Pactar, parlar, negociar, arribar a punts entremitjos, pensar en el be comú, han de ser premisses fonamentals que han de tenir tols els polítics i tots es projectes polítics, idò no, en això Espanya també es diferent, també marca tendència, convocant 4 eleccions en 4 anys, esgotant fins i tot al més aficionat en política.
No es poden donar les culpes a un o altre, suposo que tots, i quan diem tots ens referim a Sánchez, Iglesias, Casado i Rivera, tenen la seva part de culpa, major o menor, però mai l’aigua és perd per un sols costat. El seu menyspreu cap els electors és majúscul, ells han complert amb les seves obligacions, ells, nosaltres, hem dipositat la papereta a l’urna, per que després els nostres representants governin i prenguin decisions, la pilota està en la seva teulada, en les dels polítics que han de fer la seva feina, si son incapaços de realitzar-la millor seria canviar els caps de cartell de les opcions que es disputen governar, no passar la pilota als electors, per arreglar els que ells son incapaços de fer.
Molts són els que apunten a que els resultats no es diferenciaran gaire dels que es varen donar ara fa uns mesos, si és aquest el pròxim escenari, res hauran guanyat repetint les eleccions, res hauran arreglat repetint les votacions, pèrdua de temps i de doblers, i cara de pocs amics ens quedarà als espanyols si poc després arriben a acords, enganats, per fer-nos fer el paripé, que no servia de res.
Però per altre banda , certs politòlegs, apunten a que aquestes eleccions ens poden donar més d’una sorpresa. Primer podríem parlar de l’abstenció, pareix segur que baixarà, tal volta més del que pensen per l’emprenyadora de l’electorat, abstenció que històricament ha afavorit a la dreta, ja que els votants d’esquerra es desmobilitzen més ràpidament. Un altre factor són els partits nous, aquests que varen sorgir per acabar amb els desprestigi de la política, en la crisis de l’antic model polític, no han aconseguit cap d’aquest objectius, i pareixen més inútils que mai, sobretot Ciutadans que ha perdut espai i que sofreix una profunda crisis interna, pot ser una de les grans víctimes de les properes eleccions.
Difícil fer una predicció, majories no ni haurà, arribaran a acords, acords que ja es podrien materialitzar en aquesta legislatura, però la seva irresponsabilitat ens han abocat a les noves eleccions.