Son fiables els polítics?

Estam al final de la campanya electoral per les eleccions del 28 de d’abril, i tots els polítics en les seves intervencions han tret lo millor del fondo del seu sarró per intentar convèncer als possibles votants, per aconseguir el preat premi d’un escó al Congrés dels Diputats.

A mi m’agrada la política, ve d’avior, i escolto i llegeix totes les compareixences i comentaris dels candidats a les xarxes socials, he de dir que uns més que els altres, el meu cos ja no està per escoltar segons quines retòriques de baix nivell i falsedats, però sens dubte, ni ha que diuen la veritat, i aquests son els portadors de missatges que sobresurten als altres, els que valen, els que ens

il·lusionen i duen el contingut més encoratjador per aconseguir més qualitat de vida, un futur més consolidat pels joves, que no hagin de sortir d’Espanya per trobar una feina, una educació que estigui a l’abast a tothom, sense enfrontaments per l’idioma, l’educació no és patrimoni de l’esquerra, més tranquil·litat i seguretat pels majors, amb pensions dignes i que gaudeixin del darrer tram de vida sense patir, sense foscors, que les seves mans gastades per la feina siguin la prova inequívoca d’haver acomplit amb la família al llarg de la seva vida, en definitiva, benestar per tots.

En la meva opinió, el més estratega de tots els candidats es en Pedro Sánchez, en sap, però el seu missatge està sostingut de promeses incoherents i falses que no podrà acomplir. No pot dir que NO és NO a un referèndum a Catalunya i després, si no li basten els diputats, canviar el “cantet” i intentar pactar amb els independentistes, com ha fet fins ara. El seu candidat al Congrés dels Diputats Pere Joan Pons s’ha atrevit a dir que Espanya ha millorat en els pocs mesos de Govern del President Sánchez, lo pitjor es que es possible que qualcú se’l creurà, i tal com es diu en castellà, “si cuela, cuela”, quins desbarats, i és un candidat!!!

En Pablo Casado, està pecant de falta d’experiència, sense controlar massa bé l’abast del seu missatge, en diu qualcuna de grossa que no se la creu ni ell, però en conjunt, m’agrada, em dóna confiança, molt més que els altres, a les Illes Balears te darrera en Biel Company, president del partit que li dóna una mà amb molta prudència i discreció, un partit amb descrèdit per la passada corrupció, ha de ser capaç de demostrar que ja s’ha acabat, que es cosa del passat, que ell és la nova imatge del PP, de tornar la confiança als votants de sempre que creien en el projecte, no és fàcil, però ho ha d’ aconseguir.

Ciutadans cada dia em crea més confusió, per un costat en Joan Mesquida, ex alt càrrec i figura emblemàtica del PSOE fins fa poc temps, ara diu que no li agrada el missatge d’en Sánchez i ha fet el triple salt mortal als braços d’en Rivera, que també ha estat capaç d’acollir a José Ramón Bauzá, ex President de les Illes Balears, que ha oblidat el seu pas en el PP, però lo que menys entenc es que Ciutadans pugui acollir a personatges tant antagònics con Mesquida i Bauzá, serà que l’Albert Rivera ja no sap on té l’esquerra i la dreta?

El Pi d’en Jaume Font està intentant aconseguir l’escó desitjat amb un candidat quasi desconegut i novell a la política, i no és l’únic, ho te difícil, no juga amb les mateixes cartes que els altres partits, que amb excuses de mal pagador no el deixen participar als debats televisius, que per la seva sort no els veu quasi ningú, no ho té fàcil.

El partits d’extrema esquerra com MÉS, PODEMOS i altres, no son fiables, en Pablo Iglesia es la incoherència personificada quan va dir que mai se’n aniria de Vallecas, idò, mireu-lo ara, viu en una casa de luxe, que si la pot pagar no hi tinc res a dir, però fa certa la dita de “por la boca muere el pez”, PODEMOS va començar il·lusionant, eren aire fresc a la política tradicional, però han acabat igual, primer la cadira, segon la cadira i tercer, la cadira.

No es la primera vegada que ho dic, m’agradava més el PSM que MÉS, no es poden comparar els polítics com en Pere Sampol, Sebastià Serra,... amb els d’ara, però he de dir que en Guiem Balboa no ho fa malament, tot hi seguint les directrius del partit, que son extremistes i no hi veuen més enllà d’on els hi arriba la vista. No se com en Guien s’ha deixat enredar en un projecte que quasi no hi té possibilitats, i lo pitjor és que penso que no hi creu massa.

Els pactes manen, l’esquerra ja ho té clar, continuïtat, no hi haurà massa canvis, lo qual no es massa esperançador, i la dreta no esta acostumada a tanta dispersió del vot, el Pi ja ha posat condicions. Voldria equivocar-me, però si es frontissa, no tinc dubtes a qui donarà el Govern. Aviat ho veurem.