Joves i política

Joves i política, dues paraules que pareixen contradictòries, que avui en dia tenen difícil encaix, però que el passat diumenge es varen donar la ma.

El passat diumenge al teatre de Lloseta es va presentar Joves per les Illes, com una organització política juvenil propera al PI, Proposta per les Illes. Amb una sensació d’alegria i nostàlgia contemplava des de la platea aquells joves que ara donen la passa valenta de donar la cara per unes idees i uns ideals, per canviar el present i millorar el futur.

Alegria per que crec amb la política, està clar que calen reformes del sistema, està clar que hi ha errors, que hi ha abusos, que la gent està desganada, que hi ha una crisis de valors i tal volta de model a totes, o gairebé totes, les democràcies occidentals, però com sempre dic davant els problemes de la democràcia la solució és més democràcia. Ho afirmava el seu secretari general, el menorquí Ivan Mir “ qüestionar-ho tot amb seny: la discrepància no ha de ser una eina incendiària”, un seny que pareix que ha desaparegut del panorama polític estatal, un seny que demana adaptacions, reformes, diàleg, acords i no enfrontament, demolicions, revolucions, extremismes. Uns joves que fa més molt de temps que preparen de forma acurada i pensada la seva entrada en el difícil i complex món de la política, record les primeres reunions amb ells i elles quan encara Joves per les Illes encara era una idea molt llunyana, ara ja és aquí i cal que la utilitzin.

Nostàlgia, recordava aquelles primeres passes polítiques, quan un grup de joves , molts d’ells universitaris vàrem crear una organització juvenil, ja ha passat un quart de segle, quan vaig fer les primeres passes polítiques dins les JNM, joves que volíem canviar la societat, joves que encara son companys, n’hi ha que han abandonat la política, ni ha que encara seguim, tal volta més moderats, més assenyats, però veure un grup de joves que volen, que estan més que preparats i que poden, em va fer pensar que la feina que vàrem fer ells la poden recollir o que són, en part, fruit d’aquella tasca.

Una nova política d’habitatge, per que els joves illencs tenguin oportunitats d’emancipar-se, va ser una de les demandes de Joves per les Illes, una demanda que malauradament és compartida per més sectors de la societat, no sols els joves, i que ha de ser encarada de forma més valenta. La formació, la formació més connectada a la realitat econòmica illenca, més oferta de formació professional i millor, també el transport, un transport públic que sigui una alternativa real i creïble al transport privat, varen ser eixos vertebradors del seu discurs i de les seves demandes.

Joves per les Illes, sort i encert, no defalliu, el camí sempre és difícil i ple d’obstacles, però sols els que estan disposats a fer-ho poden arribar a la meta. Gràcies per regalar-me un diumenge matí d’alegria i nostàlgia.