Sa perversió des nacionalisme

Es sociòleg alemany Max Weber, a finals des segle XIX justificava es nacionalisme amb so concepte de “nació”. Ho defineix com: “Una comunitat de sentiment que cerca establir un Estat”.
S'idea de nació s'ajuda quasi sempre a sa creença de sa superioritat, cultura particular, llengua pròpia i es records d'una destinació comuna o nexes d'unió que encara que no existesquin, si són necessaris poden esser inventats en honor de sa “nació”.

Pes nostros nacionalistes, tot val. No importa convidar un dretà-nacionalista-xenòfob, com Artur Mas, -a Menorca- o a Xim Torra on sigui amb sa condició de justificar un independentisme extrem quan s'és d'esquerres. Aquests independentistes en nom de s'autodeterminació admeten abraçar qualsevol filosofia política, fins a inclús passar per damunt de sa democràcia en nom de sa nova “nació”, tal com està ocorreguent ara a Catalunya i que pretenen exportar a Balears.
Si no, no s'entendria una entesa electoral JxCAT-ERC-CUP. Es primers, una mescla de burgesia catalana, dreta pura i dura, botiguers, ramaders i pagesos, que poc li importava pactar amb so PP d'Aznar amb sa condició de governar i seguir amb so 3%. Es segons, un partit d'esquerres, sense matisos, de tan infaust record si mos remetem a sa memòria històrica. Es darrers, uns antisistema conflictius que volen destruir s'Estat. Amb tota aquesta macedònia, ¿que se pot esperar?

Hem arribat an es punt que un des promotors de jornades independentistes i cappare de s’autodeterminació de Balears sigui s'expresident des Govern Balear amb so Partit Popular, Tòfol Soler, abans centralista i jacobí. Ara amb un gir copernicà a sa seva ideologia política que l’ha duit a esser independentista i defensor acèrrim de s'entelèquia dets inexistents “països catalans”, president de sa Assemblea Sobiranista de Mallorca, -mos agradaria sebre quantes persones segueixen an aquesta entitat- amb altres entitats filocatalanistes, totes pertanyents an es lobby catalanista de Balears, sense deixar de banda s'OCB i es conglomerat de MÉS. Amb aquests antecedents segur que no cercaven tenir com a ponent a una conferència sobre s'autodeterminació a una monja ursulina. Se tractava d'estalonar postures nacionalistes pro “països catalans” i continuar amb so seu brou de cultiu permanent.

Sa pensadora política Hannah Arendt, veia com a errònia s'ideologia des nacionalisme, que definia com: “Sa perversió de s'Estat en un instrument de sa nació a través de s'identificació des ciutadà amb esser membre d'una nació”
Es no nacionalistes no poden esser exclosos o reduïts a sa categoria de ciutadans de segona classe com està passant a Catalunya. Es primer dia que llevant o posant llaços grocs i no se controlin es nirvis pot esser sa metxa que incendiï un foc que serà mal de fer d'apagar.
Es nacionalisme no pot dur a una fractura social, a un “entre ells i noltros”, ja que des des moment que se produeix aquesta fractura, es nacionalisme se converteix en sa forma política més perillosa i, per tant, en un absolutisme i un despotisme per acabar sent una perversió de sa política.

A Balears d'ençà que aquest pacte d'esquerres governa han estat múltiples es revengismes i sectarismes que s'han produït fins an es moment. Es PSM des de sa seva fundació ha estat un partit sectari, “o ets nacionalista o estàs contra jo”. Sa prova principal de que són sectaris és, per exemple, amb sos qui no xerren català. ¿Quants de pics hem vist un “pesemero” xerrar en català a un castellà parlant, encara que sàpiga cert que no entén ni una sola paraula d'aquesta llengua? ¿O forçar an es màxim sa situació fins que es contertulià se rebaixi i digui ses paraules que ells volen sentir: “perdone, pero no hablo catalán!”?

¿És això una creença de supremacia, tal com explicava Weber? Per tant no hi ha excuses que valguin. Es PSM o en es seu cas MÉS abans des seu darrer congrés en què se va declarar independentista pro “païsoscatalans” ja ho era. Lo únic que ha canviat és que ha quedat plasmat a un document. Que no mos vulguin enganar.