Turisme o turisme, i no hi ha res més

Sa febre antiturística comença a expandir-se com a malaltia contagiosa. Lo que va començar amb unes pintades protagonisades per col·lectius radicals en uns quants llocs concrets de sa ciutat de Palma (abans Palma de Mallorca), va prenguent cos.

Ets habitants d'uns quants barris de Ciutat se queixen que es pisos de lloguer se destinin a allotjaments turístics. Uns altres amb s'arribada de creuers se senten ofegats per sa gentada passejant pes carrers, altres se manifesten contra s'arribada d'aquests barcos, sense sebre es motiu concret.

An es mateix temps ses carreteres estan saturades segons diuen per cotxos de lloguer, cosa incerta i demostrable. A ses vies de circumval·lació qualsevol dia de l'any ocorr lo mateix, convertits en embossos interminables.

Ses platges més turístiques an es màxim de sa seva capacitat, i ets indígenes evitant aquesta massificació decideixen desplaçar-se a petites cales o llocs de mal accés amb sa finalitat de poder disfrutar d'un dia de platja, però a s'arribada també troben es lloc massificat per més indígenes i altres banyistes que coneixen que existeixen aquests llocs, avisats per amics enviant-los suposadament a llocs tranquils.

Tot això passa fins an es punt que es nostros governants PSIB+MÉS+PODEM, s'estan pensant limitar ses visites a llocs emblemàtics i exigir una espècie de “numerus clausus” per entrar a s'illa. Tant per visitants, com per vehicles, creuers, barcos recreatius, llocs d'oci i a on hi pugui haver-hi massificació.

Des de fa moltíssims d'anys totes ses Conselleries de Turisme, excepte s'actual tenen una paraula en es seu programa polític, DESESTACIONALISACIÓ DE SA TEMPORADA TURÍSTICA.
Molt lentament s'està conseguint que ses temporades turístiques s'allarguin de cada vegada més.

Palma de Mallorca s'està convertint en una ciutat de compres, d’escapada de cap de setmana, de congressos, creuers en temporada baixa i altres entrades de turistes.

Es negoci turístic acompanyat d'esdeveniments deportius, (golf, ciclisme, trofeus de vela, tennis, carreres de llarga distància per sa serra de tramuntana, etc.) va quallant, amb estades en temporada baixa i mitja.

Però abans que se consolidi aquesta desestacionalisació ja mos estam queixant des tancament de carreteres, de ses molèsties que sofrim ets habitants de s'illa per mor de tots aquests esdeveniments.

Abans de morir d'èxit segons proclamen aquests grups antiturístics. Hauríem d'analisar profundament si som capaços, sabem o podem viure d'una altra cosa que no sigui es turisme.

Si aquesta idea surt d'un govern indubtablement no massa favorable an es turisme s'haurà de pensar en què fer. Si baratam de model econòmic o baratam de govern. Ja que sa solució no passa per controlar-ho tot amb torns i contar quants n’entren o en surten. No se m'ocorr una idea més absurda.

Sempre se planteja es canviar de model econòmic, però mai se diu com fer-ho. Fins que fos possible es baratar es nostro “modus vivendi”, seria convenient, deixar ses coses tal com estan, que tampoc mos va tan malament.

Si sa massificació turística du a puntes d’overbooking durant unes quantes setmanes en ple estiu, pentura es és preu a pagar per la resta de l'any tenir un nivell de vida millor que altres regions i que es nostro PIB sigui des més alts de s’Estat

En qualsevol cas, si se decidís que mos hem cansat de viure des turisme seria convenient sebre-ho com més prest millor, per allò de si quedam.o partim.