Sovint ha estat l’esquerra la que ha impulsat els grans canvis socials. La seva existència resulta indispensable com a motor de canvi i progrés davant l’immobilisme conservador. L’esquerra és agosarada alhora d’exigir drets civils i avanços socials de tota casta i mena, i això és bo. La dreta, paradoxalment, sol acabar per defensar les reivindicacions i banderes que a un temps només l’esquerra alçava i que, en assolir-se, són adoptades com a pròpies. De vegades, emperò, l’esquerra va massa lluny i entra en una radicalització ideològica inassumible.
És el que li està passant al senyor Noguera i a plataformes com el GOB (la qual admir per la seva impagable tasca), que emprant arguments tan aparentment lloables com la defensa del medi ambient i la protecció de la Ciutat de Palma davant una suposada massificació, estan jugant a un joc perillosíssim pels interessos econòmics dels ciutadans d’aquesta terra. Ni l’anticapitalisme es pot disfressar d’ecologisme ni es poden fer polítiques socials sense una bona recaptació d’imposts fruit de l’activitat econòmica. Parlar de limitar el nombre de creuers suposa renunciar a una font d’ingressos que salva l’economia de moltes famílies i ajuda a recaptar els impostos necessaris per dur a terme les polítiques socials que tant pregonen els que, paradoxalment, volen regular aquesta activitat. Tenim la sort de tenir una bona infraestructura com és el Port de Palma, i ha de ser utilitzada plenament. En bon mallorquí deim que “sa cera s’ha d’aprofitar quan cau”, i no sempre tendrem una conjuntura tan favorable com ara, on els principals competidors estan en hores baixes.
Els creuers són una joia dins la indústria turística, tenen un gran impacte econòmic que hauria de generar una recaptació directa més elevada per part de l’administració illenca, ja que qui suporta l’impacte a tots els nivells és la ciutat de Palma i els seus residents. Cal negociar aquest punt amb l’Estat. Dit això, el que és inadmissible és que es pretengui que ponderin més els suposats perjudicis derivats de la contaminació que generen aquestes naus o la discutible “saturació” que provoca la seva arribada a Ciutat que l’impacte econòmic indiscutible que tenen.
Des de l’esquerra més ideològica s’hauria d’assumir d’una vegada que els avenços en polítiques socials van lligats a una economia forta i punyent que l’empari. Per tant seria convenient que cuidassin millor el turisme en totes les seves vessants per no acabar impulsant les seves tesis a costa de la butxaca i el benestar del contribuent. Seria desitjable que l’Ajuntament de Palma no es deixi dur per l’esquerra anticapitalista i aprengui a perseguir els seus lloables ideals sense que faci la sensació que els hi molesta qualsevol model d’activitat econòmica exitosa d’àmbit privat, es diguin creuers o lloguer vacacional.