Negociïn

El nacionalisme català es fonamenta en dos pilars: l'identitari (llengua), i l'econòmic (finançament). Cada vegada que un dels dos es veu ferit -com passà amb la sentència de l'Estatut del 2010-, s'instal·la a gran part de la societat catalana un sentiment d'incomprensió i manca d'encaix que acaba generant un impuls electoral favorable a posicions cada vegada més rupturistes. És la lògica del relat victimista, que a Madrid es llegeix com a deslleialtat i xantatge a Espanya.

Per mantenir el relat catalanista controlat, a l'Estat li pertoca jugar un paper d'equilibri gens fàcil -i mai tan mal jugat com amb el Govern d'en Rajoy-: si es passa de permissiu i condescendent amb els anhels catalans és castigat pel seu electorat, mentre que si adopta una linea més dura en la contenció del nacionalisme català, veu com aquest esdevé reforçat en el seu relat discursiu, enfortint-lo i regant-lo així amb el victimisme del qual beu.

Rajoy ha optat per la línia dura, amb un poder judicial que li fa la feina bruta i que cada vegada està més qüestionat en la seva independència tant a dins com a fora d'Espanya.

Des d'un munt d'editorials prestigioses arreu del món es demanen solucions estrictament polítiques que permetin rebaixar el sentiment de greuge que alhora permeti resoldre el problema. En aquest sentit, els esforços de M. Rajoy s'haurien de dirigir a reduir el nombre de persones que volen fugir de l'Estat espanyol, i això només s'aconsegueix dialogant, no enviant Piolins ni jutges amb fama de durs.

La posició immobilista de Madrid es resumeix en les seves frases més repetides: "vuelvan a la legalidad" i "abandonen la vía unilateral", que és el mateix que dir: "renuncien a sus principios y a su programa" i "traicionen a sus votantes y a su mayoría parlamentaria". A veure si se'n donen compte: la situació real és que els ciutadans de Catalunya han votat a uns partits i uns programes que estan radicalment en contra de l'article 2 de la Constitució espanyola, i en democràcia, els programes es compleixen -això darrer el PP evidentment no ho entén-. Per tant, o feim d'Espanya un país on la majoria àmplia de catalans hi vulguin viure, o això s'enquistarà i formarà un bon tumor amb risc de metàstasi a altres indrets de la geografia espanyola.

No valen els "a por ellos" ni els "hemos descabezado al independentismo" -Soraya Sáenz de Santamaría dixit-, fa falta convèncer més que vèncer. Tampoc ajuda la utilització que s'està fent del 155, atacant des de dins l'escola catalana o aprofitant per facilitar el retorn de les obres de Sixena, etc. Tot això alimenta la desafecció i el victimisme, i ja hem vist quins efectes electorals acaba tenint... Senyors del Govern central, guanyin aquesta batalla guanyant-se a l'electorat català, i ho facin tenint cura dels dos pilars mencionats que sustenten el catalanisme i les seves reivindicacions. Apuntin: impulsin una reforma constitucional que acabi amb l'actual model de finançament absolutament injust -i que a Balears tant patim- i blindin la diversitat lingüística d'Espanya, no només la tolerin -com fins ara-, no.

Aprenguin a estimar-la. Veuran com així, una vegada més, tant les reivindicacions com el moviment polític català hauran servit per configurar una Espanya millor, talment com al 78.