Sexe incorrecte

Parlar de sexe a la meva edat no és lo més habitual (soc del 49 del segle passat) ja han passat els dies de bogeria per tenir una relació sexual, tant a la meva dona com a jo ens omple per davant de tot els 39 anys de casats i gaudir dels dos fills i el nostre nét.

La utilització dels fills per fer negoci amb la solidaritat dels ciutadans, aprofitant una lamentable malaltia com la tricotidistròfia per commocionar a persones de bona fe i solidàries que han col·laborat amb milers d’euros i que han estat utilitzats per un pare sense escrúpols en un autèntic negoci amb mentides i més mentides, és abominable. Tots sabem de qui estem parlant i ja coneixem la història.

Fa uns dies sortiren noves proves, presumpta pornografia infantil amb imatges dels pares mantenint relacions sexuals amb presència de la nina. Segons l’advocat de la parella “no solian grabar manteniendo relaciones íntimas porque nadie se graba habitualmente” i va afegir “nunca se sabe si un dia puntualment, hace un tiempo cuando la niña tenia una edad física de cinco o seis años y mental de cuatro, tuvieron este punto de intimidad que ellos sabran explicar y contextualitzar”.

Per l’amor de Déu, com es pot ser tant inconscient, dolent i mals pares amb aquesta forma d’actuar? Que hi tenen dins el cap. Entenc que de joves, en un moment de fortor els hi “posi” gravar-se tenint sexe, no passa res, tot son gustos, però davant d’un fill o una filla MAI, això no és la millor manera per controlar la progressió de l’enfermetat de l’infant, no és natural ni científic. Això és utilitzar la teva filla amb suposats propòsits d’explotació infantil, i és un delicte. Hi ha veus que diuen que els mitjans de comunicació han exagerat, que no ni ha per tant ,que compartir el llit amb un fill o filla es normal. Ho és quan necessiten la protecció dels pares quan es troben tots sols en la seva habitació escoltant qualque renou fictici, o simplement pel sentiment d’amor i protecció que dona l’estar junts i que sens dubte uneix a la família, no pel presumptes motius que s’han denunciat.

Si es demostra la seva culpabilitat, que caigui tot el pes de la llei cap a ells. Mai podran reparar les possibles repercussions psicològiques que pot tenir la seva filla.

És necessari que quedi ben clar que aquest cas és una trista i lamentable excepció, els pares i familiars amb aquets tipus de problemes son responsables i tenen un comportament correcte, són honrats i sols volen trobar una solució d’un problema que per ells mateixos no poden assumir. La solidaritat és una opció legítima, ajudar i fer ho dins les pròpies possibilitats, honra. En la meva opinió, seria bo que s’instrumentés un mecanisme de control per intervenir els donatius i assegurar que arriben al seu destí final i que s’utilitzen correctament. No més estafes ni sexe incorrecte.