Quina relació tenen?
Cap
D’entrada cap, però en realitat hi ha un profund lligam entre ambdues eines fiscals. Anem per parts.
Es parla i debat molt sobre la necessitat de reconfigurar el nostre model econòmic, això de “millor turisme i més indústria”. Apostant per la innovació i les noves tecnologies.
Ara bé, això necessita de molts de doblers i la realitat és que el sistema financer autonòmic, tot i el boom econòmic que vivim a Balears, deixa al Govern Balear amb un molt escàs o nul múscul financer. La capacitat d’incidència del Govern Balear via inversió o subvenció és quasi ridícula i per tant no és realista pensar que amb aquestes vies, tendrà capacitat per ni tan sols influir en el model econòmic.
Però el Govern Balear té una eina molt poderosa, la fiscalitat turística. Efectivament, l’ecotaxa (o el nom que li vulguin donar) és un instrument d’enorme potencial d’incidència en la modelació del turisme. Una simple deducció fiscal, la de la compra de l’habitatge a l’IRPF (que es va mantenir fins el 2013), va generar una autèntica explosió immobiliària a Balears i a Espanya els anys 80, 90 i primera dècada dels 2000. Al seu recer varen néixer grans empreses constructores, entitats bancàries, indústries lligades a la construcció (fusteries, mobles...). Cert que no tot a causa d’aquesta deducció fiscal, però el cert és que va tenir un pes considerable.
L’ecotaxa ens ha de permetre intentar dissenyar el model de turisme que volem: pujant molt l’ecotaxa les dues primeres setmanes d’agost i baixant-la en gener i febrer, penalitzant el tot inclòs, afavorint zones turístiques que interessi fomentar o determinades activitats turístiques...
La fiscalitat és una eina poderosa per intervenir en l’activitat econòmica i social i l’ecotaxa, un excel.lent instrument que hem d’esperar que el Govern Balear en faci un ús intel.ligent.