Himnes

Aquesta darrera setmana sembla que l´únic problema que teníem era la xiulada a l’himne espanyol a la fina de la Copa del Rei. Val a dir que a mi no m’agrada que xiulin un himne, però voldria fer unes consideracions sobre els fets de la final (la de Copa, clar; la de Champions va ser apoteòsica).

En primer lloc, tampoc és cap drama que xiulin un himne que quan sona passa desapercebut, no fa que ningú s’aixequi de la cadira i quan ho fan és per cantar “la-la-la-la, lalalalalalalalala...”. Si algú té tant d’amor per un himne seria bo que se seguissin unes mínimes normes de protocol.

En segon lloc, la invenció de l’himne espanyol és tan recent que ha arrelat ben poc. Potser el Govern espanyol i la Corona s’haurien de demanar per què no existeix aquest arrelament.

En tercer lloc, un himne per ser estimat ha d’unir i a Espanya no hi ha pràcticament res que ens uneixi. També algú hauria de demanar-se per què.

En quart lloc, la llibertat d’expressió. A Madrid es va xiular la Marsellesa i no es va parlar tant del respecte a un símbol nacional. Podem xiular els himnes dels altres i no podem xiular els altres? A Estats Units mateix cremar la bandera americana (se n’han cremades moltes) no està penat, però qual algú la crema la pregunta que es fa és: per què un ciutadà americà ha cremat la bandera del nostre país? Quines són les causes? Què hem de fer per evitar-ho?. A Espanya ja volen penar que es xiuli l’himne, per tant ningú no podrà manifestar els seus sentiments sinó és per cantar l’esmentat lalalalalala (això hauria d’estar penat!), però ni Govern ni Corona es demanen el per què de 90.0000 persones xiulant un símbol de l’Estat. I els tertulians de la caverna tampoc es demanen el per què, perquè prefereixen ignorar els motius de la xiulada.

A més, resultat curiós que quan Charlie Hebdo se’n riu dels musulmans i la seva religió diem que hem de defensar la llibertat d’expressió. Quan algú feia broma sobre l’accident de Germanwings, també era llibertat d’expressió. Quan s’insulta a polítics, és llibertat d’expressió. Quan s’insulta a banquers, és llibertat d’expressió. Quan sona l’himne d’un equip de futbol i els adversaris xiulen, és llibertat d’expressió. I quan es xiula l’himne espanyol és un delicte?

En cinquè lloc, diuen que no s’ha de mesclar futbol i política. Home, resulta estrany sentir aquesta afirmació a un campionat de du el nom d’una institució política (copa DEL REI), que presideix el cap de l’Estat i on sona l’himne espanyol abans de començar el partit de futbol. Si això no és la unió del futbol i la política ja me direu... A més, una copa heretada de la Copa del Generalísimo! Per tant, potser el que hauríem de plantejar-nos tenir, en el segle XXI, una competició presidida per una institució del segles pretèrits.

Dit això, el que ens hauria de sorprendre és que ningú hagués xiulat.