www.mallorcadiario.com

Setmana Santa 2015

domingo 29 de marzo de 2015, 08:46h

Escucha la noticia

Un servidor era a l’aeroport de Sao Paulo quan vaig conèixer la notícia de “l’accident” de l’avió de Germanwings al Alps. Em decidia a agafar un avió cap a Madrid i enllaçar cap a Mallorca. Després de donar les gràcies a la persona que, tot sabent que havia d’agafar un avió de manera immediata, em fa informar que un altre avió havia caigut –això passa quan tens socis que actuen amb delicadesa i donen tranquil·litat--, em vaig dirigir cap a la porta d’embarcament sense deixar de pensar en la darrera frase que un amable passatger brasiler havia escopit: “Per estadística, a nosaltres ja no ens tocarà”. El vol va anar bé, evidentment, però no va ser la millor tornada de la meva vida.

Hi ha moments a la vida que hom es planteja i replanteja moltes coses, quan un proper pateix, quan una catàstrofe esdevé, quan s’ha de produir un canvi al teu entorn familiar... I hi ha moments que tot això es produeix pràcticament a la vegada. És aquí quan atures i reflexiones més enllà d’aquell pensament quotidià centrat en les coses “immediates”.

Sé que no està de moda dir-ho, però per mi un cert acompanyament espiritual de persones que respect, apreciï i estim ha estat clau per fer front a aquesta mena de via crucis viscut durant les darreres setmanes. En aquest sentit, crec que, fins i tot pels no creients, conèixer l’alegria i la humilitat franciscanes, o l’amor cap als traspassats del nostre món a partir d’aquell que va ser traspassat (Crist), difós pels Missioners dels Sagrats Cors, potser molt i molt útil.

No sé si molts d’articulistes parlaran sobre la Setmana Santa, però em fa la sensació que no està de més que diguem alguna cosa sobre el moment més important i especial per als cristians, la Setmana Santa, això és la celebració de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist.

Un moment de l’any litúrgic per a la reflexió, la contemplació i la pregària. Recordar els moments més difícils i de major patiment de Jesucrist (alguns hi veuran un figura històrica i d’altres una figura religiosa), ens fa sentir a prop de les persones que avui pateixen, dels que ho passen malament, dels que necessiten ser acompanyats. Està clar que no fa falta ser cristià per acompanyar aquells que viuen moments dolents, però els cristians hi trobam un sentit transcendental en aquesta acció. En tot cas, en un i altre cas, parlam de fer el bé. I crec que d’això es tracta, no? De maldar per un món millor amb més justícia social, més valors, més principis, més honestedat, més solidaritat, més comprensió. Per això no cal demanar conversions forçades; es tracta de demanar coherència als cristians i principis als que no ho són. La bondat no és intrínseca a cap dels dos costats, allò que crea un entorn de bondat és que les persones, cristianes o no, siguem bondadoses.

Ser bona gent, un bon propòsit, no ho trobau?
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios