A tots ens agrada que els nostres escrits transmetin un missatge i d’una forma ho altre quasi sempre ho aconseguim, uns més que els altres. Hi ha moltes maneres de fer-ho, amb un llenguatge clar i concret, sense doble sentit, altres amb paraules ressonants, molt rebuscades que no s’utilitzen en el llenguatge diari, però que donen qualitat als escrits i ni ha que fan el que poden, com jo.
Ho he comentat altres vegades, jo no som un professional de la ploma, en la meva etapa professional si que tenia al meu càrrec la redacció de cartes protocol·làries i administratives i no em sortien malament, sobretot perquè conec els tractaments, la forma de dirigir-se a les autoritats o molt especialment a la Casa Reial.
En els meus escrits setmanals no pretenc competir amb ningú, ni tinc i ni vull “palmers” amistosos o de compromís que em puguin fer creure que ho faig millor de lo que soc capaç i per tant, sóc molt realista i conec les meves limitacions.
Però sí que és veritat que quan super-ho la síndrome del foli en blanc i tot depenent del “mood” del moment, puc escriure d’una manera o d’un altre.
Ja fa uns mesos llargs em vaig involucrar amb missatges subliminals i de doble sentit, que ningú o molt poca gent va entendre, fins i tot ni ha que em varen dir que m’havia pres per escriure com ho vaig fer. Així vaig comprendre que si no escrius clar i llampant, la majoria de lectors no entenen res, perquè no volen o no s’esforcen i fan els comentaris com els que he esmentat fa unes línies.
En Paul McCarney i en John Lennon quan els Beatles es varen separar s’escrivien cançons amb missatge, com “How do you sleep” que li va enviar Lennon a McCarney, el missatge de “Hey Jude” dirigit a Julian, fill de John Lennon, encara a la època del Beatles, “Lucy in the Skai whith Diamonds” que son les inicials de LSD, el doble sentit e “Im fixin a hole where de rain gets in.....”, l’heu descobert?
El missatge és objecte de comunicació, i subliminal és l’adjectiu que vol dir que està per davall de la consciència, el concepte de missatge subliminal fa referència a un missatge que ha estat dissenyat perquè es transmeti per davall dels límits normals de percepció, però que té un efecte persuasiu i convincent com per exemple, la publicitat.
Especialment en la música anglosaxona es quan es fan servir aquest tipus de missatges, lletres profundes conjuntades amb música, normalment bona, que fan que el missatge arribi, en la música clàssica, normalment els qui l’escolten ho fan per sentir la grandiositat de les grans orquestres simfòniques i les grans veus de l'òpera que si t’agraden, posen la pell de gallina i perquè no, senzillament per una bona dosis de relax sense entrar en profunditat amb el missatge del compositor. Hi ha una dita que diu que la música amansa les feres, però no tota.
Sense ànim de crítiques que no serveixen per res, a mi m’agrada llegir els escrits de tot tipus, els bons, els menys bons i els molts bons, amb missatge o sense, escrigui qui els escrigui, els dels amics i els dels que no ho son, de tots se’n aprèn, tots son lícits, ara bé, els que m’agraden més son els que es nota que estan escrits amb el cor, encara que duguin una dura crítica política, jo també estic en aquest cabàs.
Escric perquè m’ho varen proposar des de dos diaris digitals, un ja no existeix i l’altre es el que ho faig ara, per afició, perquè és un repte setmanal, sense res més a canvi que la confiança que em donen els directius, als que els hi agraeixo, i sens dubte als lectors que dediquen una estona del seu temps per llegir-me, hi ho seguiré fent fins que trobi que ja ni ha prou o que Mallorcadiario em digui “fins aquí hem arribat”. Salut!!
