Una de les notícies que m’han cridat l’atenció aquesta darreria de l’estiu ha estat la saturació de l’equip de govern de les Illes Balears.
Una altre paraula de moda, saturació, la illa esta saturada, les carreteres estan saturades, les depuradores estan saturades i ara els nostres legisladors també estan saturats, ja que volen fer en un parell, mallorquí , de mesos el que no han fet en tot l’any.
La veritat és que no se quin és el ritme normal, la mitja aritmètica, de número de lleis aprovades per curs polític o legislatura, no crec que sigui una data significativa, ni crec que aprovar més o manco legislació o normativa sigui un indicador de bona feina o esforç per part dels polítics.
Està clar que aquesta legislatura i les que vendran, on no es repetirà cap majoria absoluta, al manco així ens indiquen totes les enquestes i estudis, treure una llei endavant serà més complexa que quan sols la impulsava un partit que la podia fer com volgués.
Ara a part de la tasca de crear i plasmar la voluntat del conseller del ram determinat s’ha d’entrar en negociacions amb els partits que donen suport al govern, fins i tot amb part de l’oposició. Crec que això pot millorar el resultat final, la societat es cada cop més plural, i els nostres representants també, per tant, la negociació d’una llei i l’aportació de diferents grups, normalment ha de donar com a resultat la seva millora i enriquiment.
Però aquesta legislatura no ha estat un bon exemple d’això, tal volta la falta d’experiència política de certs partits, Podemos, les ganes de transcendir d’altres, la falta de fortalesa de la presidència, tot junt, han creat un clima de inestabilitat que ha fet que lleis estrelles de l’actual govern encara ni s’han posat en marxa o estan en l’interminable camí dels passadissos dels partits polítics que volen dir la seva. En molts de casos els resultats han estat bunyols llei o lleis frankenstein, que en vers de resoldre problemàtiques dels ciutadans n’han creades més, cal recordar la famosa llei turística i la regulació del lloguer vacacional que és i serà un pedra en el camí dels partits que la varen aprovar, ja que no ha solucionat el problema del preu del lloguer de pisos i ha creat una gran preocupació a molts de petits propietaris. La llei agrícola és un altre llei bunyol, que fa més por que una tramuntanada o calabruixada, als pocs pagesos i pageses que queden a les illes, que posa més traves que solucions.
A cops val més poc i bé que molt i malament, no cal que és fessin lleis si aquestes no aporten solucions legals, no cal complicar més la vida dels ciutadans en regulacions, paperassa, tràmits burocràtics, certificats i expedients, ja basta el que tenim.
La simplificació administrativa és una assignatura pendent en aquesta nostrada terra, cal simplificar processos, cal ajudar als autònoms, empresaris, emprenedors, pagesos, per que realitzin la seva feina sense que hagin de fer un màster en legislació, no calen més lleis bunyols, més llei d’aquestes no per favor.