Més i Compromís cosins germans

Ets des partit de sa la Comunitat Valenciana COMPROMÍS, cosins germans des nostro MÉS, igual de nacionalistes i pro “països catalans”, han presentat infinitat d'esmenes an es Pressuposts Generals de s'Estat.

Es senador Carles Mulet d'aquesta formació política, -segurament poca feina ha de tenir- s'ha dedicat a sol·licitar finançació i una ajuda de 10.000 € per sa llengua extremenya o “extremeñu”. També altres quantitats per s'asturià, lleonès, i aragonès. Per descomptat tampoc ha deixat de banda es basc, aranès o gallec.
Per s'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), ha anat una mica més enllà, una mòdica ajuda de 200.000 €. Segurament hagués demanat una quantitat superior si sabés que s'Obra Cultural Balear (OCB), rep molt més sense sumar lo que arriba de Barcelona per s'imposició des català.

Mulet de COMPROMÍS, segurament ha cercat totes ses llengües o dialectes d'Espanya perquè fossin incloses a sa seva petició. Quasi segur que també va pensar a agregar a sa seva sol·licitud sa llengua de ses Illes Balears, però possiblement trobàs es fre dins MÉS.

Com pot consentir un partit com MÉS que es seus cosins germans de COMPROMÍS, an es que tenen per sa seva veu en es Parlament Espanyol, demanin una ajuda pes mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterenc, si no existeixen per ells? Per tant si una llengua no existeix no se li poden donar cap tipo d'ajuda.

Només entenen que sa nostra ancestral manera de xerrar és es català, i exclou ses modalitats insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera que per s'Estatut de Ses Illes Balears han d'esser objecte d'estudi i protecció.

S'han encaparrotat des de fa més de trenta anys a convertir-mos en catalans, amb adoctrinament a ses escoles, a voler anar contra sa majoria de ciutadans que no entenen com s'ha arribat en aquest extrem, que quasi tots ets esdeveniments culturals o actes -inclús oficials - se facin en clau catalana, desapareguent sense pressa però sense pausa sa nostra cultura, que poc té a veure amb sa catalana. Rebaixant sa nostra forma de xerrar i escriure amb s'excusa que no és una llengua culta i és una forma vulgar.

Segons Dante Alighieri, personatge il·lustre de sa literatura universal considerava que es llatí i es grec eren ses llengües cultes, però va escriure un tractat sobre sa llengua vulgar, conegut per De vulgari eloquentia, en es que deia: “Ses llengües vernacles constitueixen un vehicle adequat pes cultiu de ses ciències, per sa transmissió des sabers i per s'expressió literària”. I llança un al·legat en sa seva defensa.

Ses persones joves sense cap referent a ca seva de sa llengua balear, xerren un català-mallorquí-castellà que es balears som incapaços d'entendre, inclús càrrecs oficials fan esforços per xerrar amb una llengua impostada en sa que no s'entén es seu missatge. Mal negoci per un polític! I quan poden baraten aviat sa a seva llengua materna.

Tot això s'ha conseguit amb una formació escolar embiaixada, i amb una immersió lingüística equivocada, que ha duit an es no sebre si lo que xerren és una cosa que no és ni figa ni reim.

Tot això amb un únic fi, com deien es nazis: “Eine Kultur, eine Sprache, ein Land”. “Una cultura, una llengua, un país”

¿Els sona de qualque cosa?