Matar en Murphy

Fa unes setmanes, després d’haver trescat molt, vaig poder trobar as maleït Murphy, es de sa famosa llei a sa qual dóna nom. Era del tot necessari, perquè a més d’uns assumptes personals que me concernien a jo, el Mallorca se jugava sa permanència. Com que som un esser ètic (bon al·lot) i m’està prohibit s’homicidi, vaig conformar-me en abocar-li discretament una bona dosis de laxant a ses sopes que el varen deixar fora de joc uns dies, víctima d’imperatius i constants viatges a s’excusat.

Es ‘barrelets’ mai me sabran agrair lo que vaig fer per ells, per tots noltros. Com sabran, s’esmentada llei afirma que si qualque cosa pot sortir malament, inevitablement sortirà malament. Anul·lats es seus efectes per uns dies, va revertir sa dinàmica natural de sa proverbial mala sort del Mallorca que, estant gairebé condemnat a davallar a segona B, aquesta vegada va salvar es coll.

Se coneix que sa cagarel·la d’en Murphy va acabar just abans des tercer partit de sa selecció nacional a s’Eurocopa contra Croàcia. En efecte, ja amb es budells alleugerats, Murphy restablí sa seva calamitosa autoritat legal aconseguint que Ramos fallàs contra tota lògica un penal que, d’haver-lo marcat, hauria conduït Espanya per un camí de roses fins a sa final de París.

Des de llavors ençà, sa llei d’en Murphy torna a esser vigent i, fidel a ella mateixa, ja torna a fer mal onsevulla. Per exemple en lo des ‘Brexit’. Quan pareixia que es fills de la Gran Bretanya se decantaven lleugerament per sa permanència dins s’Unió Europea, s’ha girat sa truita i han decidit sortir d’Europa. Es fossilisat reaccionarisme de s’estirada tradició britànica (sa que quan hi ha maror as Canal de la Manxa els incita a dir que “es continent ha quedat aïllat”) s’ha imposat per un ajustat 52% contra un 48%. Això és dolent per diverses raons, entre d’elles pes previsible desequilibri entre sa divisa comuna i sa moneda anglosaxona.

Es restabliment d’aquesta malentranyada llei coincidí, a més, amb ses dades demoscòpiques de ses imminents eleccions, que revelen un repunt de s’estalinisme de Podemos i una certa quota de vots, a nivell balear, dirigida a uns oportunistes hipòcrites que baix es nom de ‘Sobirania per ses Illes’ han demostrat que no són més que un partit subsidiari de Barcelona i des concepte aberrant des ‘Països Catalans’: a darrera hora han incorporat dins sa seva estructura sa directiva d’ERC, tota una declaració d’intencions. Dins sa mateixa línia de submissió de s’actual Govern de Balears cap a Catalunya, sa composició des nou Consell Assessor d'IB3, format per representants d'associacions, sindicats i altres entitats, ha resultat doctrinalment i descaradament afí as Pacte de sa catalanòfila Francina Armengol: sa Fundació Jaume III, s'única entitat compromesa amb es compliment s'article 35 de s'Estatut a favor de ses modalitats, ha estat vetada per evidents motius ideològics.

Advertits es signes que revelen que sa nociva llei torna a imperar, se me fa imperatiu tornar a trobar en Murphy abans que Armengol mos declari oficialment territori annex a Catalunya (ja ho som oficiosament), abans que Espanya perdi en es darrer minut contra Itàlia i abans que s’electorat torni a incórrer en sa dissort de regalar es seu vot a certs visionaris que mos podrien fer recular més de mig segle enrere.

Aquesta vegada, si l’apleg a temps, li fotré una garrotada lo suficientment forta per tal que quedi entabanat es temps necessari i així no interferesca pus amb sa seva maligna lògica que, a més de ferir es nostro orgull en relació a s’important però no del tot bizantí capítol des futbol (esmentat aquí per esser de rabiosa actualitat), podria radicalisar ses mesures nacionalistes d’un Pacte encoratjat com a conseqüència d’un rearmament de s’esquerra ‘PesOeDEMITA’, amb es greuge, a nivell nacional, de conduir es futur comú a quatre llargs anys de ruïna moral, d’involució ‘a la veneçolana’, des fruitament de ‘El Procés’ català i d’un possible ‘Brexit’ ibèric.

Tenc poc temps per evitar totes aquestes possibilitats ”murphianes” que mos abocarien a un desgavell sense precedents. Per dir bé, hauria de matar en Murphy.

Per favor, duguin un ciri a la Sang, que sa gent no és fiadora i estam en mans de Déu.