La primera illa que vaig trepitjar a la vida a part de Mallorca va ser Menorca. Però era relativament gran quan la vaig conèixer perquè hi vaig anar destinat. A Eivissa hi vaig recalar molt més tard, essent delegat de Literatura durant el Segon Pacte de Progrés sobretot, mentre que a Formentera només hi havia posat els peus un pic. Quan hi enviaren n’Enric Tur a fer classes de castellà. Ara, per mor d’en Marc González, que hi farà anglès, hi he tornat.
Vaig arribar fa dos dissabtes i me’n torn el dia que envii aquest article perquè surti l’endemà. Efectivament, Formentera és la que he batiat com l’illa dels Meharis. Per les seves dimensions, és una illa ideal per llogar i passejar-s’hi amb una bicicleta, la quantitat de motos en relació amb els autos és desorbitada, la presència de Fiats, inusitada i l’abundància de Citroën Meharis de tots colors et retrotreuen a un altre temps. Fins al punt que veig que hi circula una nova versió d'automòbil elèctric, l’EMehari, com un remake d’aquells tot-terrenys tan entranyables com horrorosos de la dècada dels vuitanta.
Citroën és una marca francesa; els Fiat són italians. La sobrecàrrega d’aquests darrers s’explica perquè a la Pitiüsa menor el nombre d’estrangers censats és de devers 35% i entre aquests el que més hi ha amb diferència són els italians. L’altre dia piulava en un tuit que si Josep Pla havia dit una vegada que Catalunya era la regió més occidental d’Itàlia, es podria afegir que Formentera n’és una de les illes més meridionals.
I els segons visitants diria que són els francesos. El castellà és una língua franca molt present mentre que en català tenim un cafarnaüm de dialectes: els catalans hi són legió, hi ha molts de valencians en el món de l’ensenyament, hi venen mallorquins, eivissencs… I no és que els formenters hagin perdut llur llengua, però és que la invasió de fora aquí ha estat colossal.
A diferència de Menorca en què es fusionaren, a Formentera continuen dos diaris: el “Diario de Ibiza y Formentera” i “Última Hora. Periódico de Ibiza y Formentera”, els dos que fullejava cada matí. A bon hora, això sí. Si la barca encara no els ha duit, tant és que te’n vagis prest al cafè o al forn perquè la premsa local encara no ha arribat. L'estatal desembarca 11.30 h o 12 h.
Políticament no gos dir res del que he vist per aquí. A Sant Ferran vaig veure la seu del PSOE i la de Gent per Formentera, a Sant Francesc la del PP, de C’s i Podem no se’n sent a parlar i MÉS i El Pi no semblen percebre's encara com a partits d’aquí. De MÉS ha fet forolla la notícia que cerquen la República de Mallorca i la Declaració independentista de Menorca mentre les notícies d’El Pi són arran del pacte de Sant Antoni de Portmany.
